dimecres, 27 d’octubre de 2010

Nervis, nervis...


Tic-tac, tic-tac...
el moment s'apropa

Tic-tac, tic-tac...
el temps no para, el moment s'apropa ràpidament i el nus de l'estómac es fa cada vegada més gran

Tic-tac, tic-tac...penso racionalment i em dic que tranquil·la, que no passa res, que tot anirà bé

Tic-tac, tic-tac...però l'ésser humà a vegades no és gaire racional, i jo encara menys. Els pensaments em van i em venen i em diuen mil i una tonteries, i entre pensament i pensament aquest tic-tac, tic-tac...i entre el tic-tac del temps i el pensament les emocions, juganeres, que no hi podien faltar. Espontànies, inoportunes...em controlen i em juguen males passades...

I el tic-tac, tic-tac que segueix...les emocions em provoquen nervis, els nervis el nus a l'estómac i tot plegat fa que el pensament pensi el què no ha de pensar.

Si pogués parar-ho tot...però la vida és això, un tic-tac, tic-tac que ens acompanya contínuament, i hem d'anar al seu ritme, intentant conviure de la millor manera amb tot plegat, els pensaments, les emocions...i anar superant cosetes...però ara mateix...tic-tac, tic-tac...no vull que aquest moment arribi!!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada