dimarts, 30 de novembre de 2010

Homenatge a un àngel



Tot i que ja fa un any, encara ara, a vegades et miro i penso que no pot ser que no hi siguis, que marxessis així, tant ràpid. El meu àngel, el nostre àngel.

Ara tenim un altre gat però jo sempre li dic, que és gràcies a tu que l’estimem tant. Mai abans m'havien agradat els gats, em feien por. Va ser amb tu que vaig descobrir la màgia que teniu els gats... I tu el que més! Són tants els detalls que apreciava de tu!

Et recordo mirant per la finestra, amb els teus magnífics ulls blaus, o jugant amb l'aigua, o perseguint el Pitu... Et recordo i et recordaré. Estic enamorada dels gats i això és gràcies a tu...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada