divendres, 7 de gener del 2011

El cel clar, núvols dins el meu cap

Penso, penso i em perdo. Perdo el temps. Anar fent res, anar badant, anar pensant, anar formant una congestió de núvols dins el meu cap que no lliguen gota amb el bon dia que ha fet avui.

Pel matí sessió de sol. No em treu la congestió de núvols però sí la distreu. M'agrada el sol, m'encanta, em dóna energia però aquests dies...en necessitaria més, se'm fan pesats. Massa pesats. Masses pensaments...positius, negatius, dramàtics, de por, de riure, surrealistes, impossibles, intrigants, negres, grisos, verds, vermells, blaus i...de color de gos com fuig.

"La cuesta de enero" que en diuen, per mi, encara és més "cuesta". No és només el nadal, és el fi d'any, el meu aniversari i el de l'accident. Tot junt, tot plegat. I la realitat, que segueix..."Les dates, els calendaris, els fi d'any, els aniversaris... són invents que ha ideat l'ésser humà per a controlar la vida de les persones" em dic. Intento estar al marge d'aquestes coses, no vull que certs esdeveniments marquin el ritme de la meva vida, però caic, inevitablement, en la pèssima costum de fer revisió: de veure com any rere any no m'arriba el que jo espero, o no marxa el què jo voldria.

Hauria d'estar posant-me el dia, preparant algun treball pels propers dies que em fa certa por però...penso, penso i em perdo...

...i em trobo escoltant aquesta cançó que va versionar La carrau pel disc de la marató de tv3 fa un parell d'anys. Es tracta "Del llimoner". No n'he trobat cap vídeo, així que us la penjo perquè almenys, la pugueu escoltar:


A mi, les versions no em solen entusiasmar, però aquesta és l'excepcció que confirma la regla. Tan m'agrada el "Lemmon Tree" dels Fools garden com "El llimoner".



P.D. La imatge que he penjat l'he extret del següent link http://cuandocae-laluna.blogspot.com/2010/07/con-la-cabeza-en-las-nubes.html . Desconec si l'autora del blog és també la de la imatge...

2 comentaris:

  1. Potser el truc està en no esperar res...en viure, i el que vingui, vindrà. Sempre és frustrant esperar i esperar, perquè sovint...et deseperes.

    Una abraçada per aixecar una mica els ànims...que malgrat que és gener, això no hauria d'estar mai rebaixat!

    ResponElimina
  2. Ei! Moltes gràcies pel coment! :)
    Sí, és millor si no esperes res, així tampoc et decepciones. Però és possible viure sense esperar res? Jo ho intento, viure el present sense esperar res, per inconscientment...no ho puc evitar.

    Petooons!

    ResponElimina