dimecres, 11 de maig de 2011

Un passeig terapèutic

Ahir, cap a les 18.30 , en sortir de la terapeuta :

Sense presses
sense por
tranquil·la
ni excessivament feliç
ni excessivament trista.
Simplement hi era
en el present
en el moment
en el camí.

Fent camí
cap a la resi
en el fons, cap enlloc en concret.
"tan debò no arribi mai"
i és que n'estava gaudint de la tornada.
Senzillament, un passeig
amb agradables sensacions
buscant l'escalfor del sol,
respirant l'aire d'aquesta Girona disfressada de flors
observant la muralla des de lluny.

Anar rodant,
lentament.
Mirant els petits detalls,
el quadre de la setmana de la galeria del c/Nou
la papallona de color verd que descansa sobre la flor blava de la plaça Catalunya
les arrels dels arbres, amagades sota terra, que apreten la vorera intentant rebentar-la 
Distreta mirant les cares que se'm creuen
n'hi ha tantes!
i sembla mentida però cap d'igual.
Totes diferents!
Mirades de complicitat
ulls fugitius
ulls fixats en un lloc concret, directes, amb presses
d'altres sense mirar enlloc, perduts.
Cares agradables,
estranyes,
familiars,
i d'en tan en quan algun somriure que se't creua.
Per res, perquè sí.
Màgia!!!
Agradable.
I aquella nena que em mira encuriosida des del seu carret
Li faig un llengot,
la vull fer riure
que vegi que no mossego.
Hi ha tanta gent amunt i avall
tants pensament
tants sentiments
tantes preocupacions.
Més detalls . . .
L'allargada ombra de l'home del bastó,
l'agradable somriure de la farmacèutica,
el bon tracte del noi del mercadona.
Curiositat
complicitat
espontaneïtat.

Màgia!!!
Ahir la sentia
i és que perquè la vida flueixi així , com va
a la seva manera
n'hi ha d'haver.
I és que perquè el món rodi així ,
com ho fa ,
sense que ens n'adonem
n'hi ha d'haver.
De màgia,
d'energies,
de connexions,
de casualitats,
de causalitats
de guions preestablerts . . .
Qui sap.

Màgia
ahir la sentia
flotava
llàstima que no sempre m'arribi

o si . . .
però en forma de màgia negra.
I és que res no és perfecte,
ni tan sols la màgia.

2 comentaris:

  1. quan passejo per girona, que no ho faig gaire, penso si algun dia ens creuarem...

    m'agradaria ser una d'aquelles mirades.

    ResponElimina
  2. de ben segur que algun dia es creuaran. però si no me n'adono, fes-me una senyal, eh!

    ResponElimina