dissabte, 23 de juliol de 2011

Que sí

Que sí, que potser els envejava. Que sí, que no els podia parar de mirar. Que sí, que jo desitjava ser ella, i que ell fos un altre. Que sí, que poder hi ha sensacions, necessitats, sentiments que no podem controlar. Que sí, que som animals, irracionals a vegades. Que sí, que els pensaments no tenen per què ser sempre racionals. Que sí, com que penso, sento, necessito segons què espero quelcom. Que sí, massa potser.

Que sí, que els núvols tapaven la lluna quan tornava. Que també, la lluna, malgrat tot, es sap fer veure i l'he reconegut mig amagada entre els dos núvols. Que sí, hi ha llum de dia i de nit. Que sí, és tard.  Que també, és una tonteria el què escric però passo l'estona, jugant amb les paraules, jugant amb els pensaments, jugant amb mi mateixa.

Que sí, no dic res de nou. Que també, així és la rutina de la meva vida pensada , que no desitjada. 

2 comentaris:

  1. pensar, poder, voler i desitjar...

    se'ns barreja tot, Rachel; uns dies té més pes una cosa que l'altra...

    i les circumstàncies que es presenten sense preveure també hi fan.

    Però saps? (sí que ho saps): tot és possible! O quasi tot.

    petonàs!!!

    ResponElimina
  2. no ho sé...o més ben dit, sí ser que no tot és possible, tot i que no m'agrada dir-ho.

    ahir vaig estar pel teu poble.

    petons!

    ResponElimina