Ara no m'amago sota la manta. No em cal, massa calor. Sí darrera la persiana, que abaixo fins que només entra un rajolí de sol. També, darrera la música, que escullo curosament perquè m'acompanyi durant aquest petit viatge que compartirem (de vegades no és tant petit...). M'estiro i deixo caure tot el pes del meu cos sobre el llit. Intentar relaxar-me i deixar volar la imaginació fins que noto un calfred que em recórrer tot el cos, que és quan realitat i irrealitat deixen de ser, es confonen, es mesclen i formen un nou món on jo ja hi sóc amb els ulls tancats.
Dolça migdiada...no sempre en trec el suc que vull però m'encantes!
Realitat o somni... tant és si realment ho sents. De que serveix la realitat sense sentiments, abans un somni que en tingui..
ResponEliminamolt bones les teves paraules però...els somnis, somnis són...
ResponEliminapetooo!