dimarts, 18 d’octubre de 2011

Tornaré a ...?

Visc amb música. Cada dia m'acompanya una o altra melodia. Com amb tot, depén dels ànims, depén del moment. Avui, la que m'estar rondant és "Tornaràs a tremolar", dels Mishima. Em deixo seduir per la seva lletra, me la vull creure perquè sí, perquè vull tornar a...

sentir,
 creure,
  somiar,
  a viure!
i...
a tremolar!
(si pot ser, de plaer)
  

Avui, però, només he tornat a fer una migdiada sense somnis, sense gràcia, buida. Amb manta, això sí.

5 comentaris:

  1. No cal recordar tots els somnis!!! soc de les que només els recorda de tant en tant. Diuen que si viatgem lluny a fer feina, a reconstruir-nos aprendre, el viatge de tornada es llarg i els oblidem, mira potser ens hem trobat a la migdiada. El volia fer un regalet d'un rabí del segle XVIII que avui l'he descobert i m'ha encantat, aixi que el patireu al blog i a per tot i diu així: Hoy te sientes bien. No permitas que el ayer y el mañana te depriman. Rabí Nachman de Breslau
    Abraçadetes maca!

    ResponElimina
  2. A cadascú ens arriba unamúsica diferent. Tot jsut m'he iniciat amb els Manel, ja ho vas llegir, i els Mishima em ccauen molt lluny encara.
    Però si a tu et van bé, de cap noia, ni t'ho pensis.
    Ara me'n vaig a mirar això del 'Hoy te sientes bien' que diu l'Anna M, que m'ha picat la curiositat.
    Petons

    ResponElimina
  3. jo acostumo a recordar-los, els somnis. i avui...a la migdiada...no crec q hagi treballat gaire, la veritat, pk de fet, hi ha regnat més els meus pensaments desperts, vull dir, que no pas el subconscient, que sí, que m'he adormit un xic, però amb una mena de tristesa, d'insatisfacció que no crec que m'hagi dut gaire lluny. i això em fa ràbia. si m'estiro ho fai per despistar els mals pensaments, però hi ha dies, que ni així. en fi...
    abans d'ahir vaig sentir una frase: actua como quieres ser, y serás como actuas (o algu així...) així que demà intentaré actuar sentint-me bé, a veure si al final me'n sento de veritat! jejeje
    Una abraçada, Anna!

    Merci per comentar, altre cop, Ari. Sí, la m´suica són èpoques...depén del què estiguis vivint t'entra una o una altra. Una altra abraçada per tu! ;)

    ResponElimina
  4. m'agrada aquesta cançó, és bonica.
    Pense que està bé recordar els somnis, però ves amb compte de confondre'ls amb la realitat.

    ResponElimina
  5. És la vida, Maria, tornes a somiar, tornes a caure. tornes a riiure, tormnes a plorar. i nar fent...
    Una abraçada

    ResponElimina