divendres, 2 de desembre del 2011

Els globus punxen

Volia volar però pensava que el cel no estava fet per a ella. De sobte, aparegué un regal: un globus. Com que semblava segur hi va pujar. No tenia res a perdre i sí molt a guanyar. S'havia inflat com per art de màgia amb unes lletres sense sentit que aviat es convertiren en paraules. Paraules amb significat que transmetien somriures, il·lusions i desitjos. Mirades, carícies i petons. Passejades a cap lloc en concret, bons moments i algun somni. Era un vol agradable i semblava real però abans d'arribar a les estrelles...el globus va punxar! Ràpidament s'escaparen pel forat tots els detalls que feren possible el seu enlairament. La seva caiguda fou inevitable i, tot i que intentà fer com els gats - caure de peu sobre les quatre potes - es va fer mal. Malgrat tot, guardà el globus i les restes que trobà pel terra: lletres, gestos, alguna cançó. Tenia l'esperança de tornar a volar, potser posant-li un pedaç... però amb el temps se n'adonà que no només s'havia punxat el globus. El somni també, i al somni, com l'arregles? No li pots posar un pedaç com a una peça de roba. A més, el pes del globus començava a fer-se feixuc, i és que era inútil intentar inflar-lo de nou si ell no hi era. Amb falses paraules, imaginació i esperança no en feia prou. Va ser conscient, doncs, que, encara que no volgués, era moment de llançar el globus, guardar algun record i seguir endavant. Potser fent camí tornaria a volar.

10 comentaris:

  1. Hola! He trobat el teu blog clicant al teu nom en un comentari del blog Soy una pequeña escritora. Et segueixo! Jo també tinc un blog amb una amiga; ens encantería que et passessis per allà i ens donéssis la teva opinió:
    Las mejores cosas al amanecer
    Una abraçada!

    ResponElimina
  2. ...un secret...un somni es pot arreglar...tornant a somniar ;)...


    de la grip... millor :D

    ResponElimina
  3. No et desanimis. Es veritat que els somnis quan queden esquerdats fan mal, però has de pensar que tu tens la capacitat de crear milions de somnis. Només cal tenir paciència.
    Genial, as usual ;)

    ResponElimina
  4. No et desanimis. Es veritat que els somnis quan queden esquerdats fan mal, però has de pensar que tu tens la capacitat de crear milions de somnis. Només cal tenir paciència.
    Genial, as usual ;)

    ResponElimina
  5. Somiar està bé. Però també està bé despertar-se i notar els peus arrelats a terra. Això també dóna força i fa sentir viu.
    El mateix terra que et fa caure t'ajuda després a aixecar-te...

    ResponElimina
  6. Las mejores cosas al amanecer, benvingudes al blog. Serà un plaer visitar el vostre racó! Una abraçada!

    Sí, però hi ha somnis que millor oblidar-los, quan no depenen només de tu i veus que cada dia està més lluny. Somiar de nou...això sempre és positiu! Me n'alegro que ja estiguis millor! Petons Rafael!

    The Little, gràcies per les teves paraules. Tindré MÉS paciència...encara que ja se'm comença a acabar.Una abraçada!

    S.N, sí, tocar de peus a terra és bo, sobretot quan ho fas serenament, acceptant el què hi ha i amb la convicció que la cosa millorarà. suposo que de cada caiguda en pots aprendre coses, i a la vegada, et fas més forta...Petooons!

    Gràcies a tots i totes per comentar.Així, el blog té més vida ;)

    ResponElimina
  7. Un escrit molt bonic, llàstima que el somni com el globus se n'hagi anat en orris...
    Però les ganes de volar sempre han d'estar presents en la nostra vida i si aquesta vegada el globus s'ha punxat, anem fent camí i ja ho tornarem a provar un altre dia, això d'emprendre el vol i potser alguna vrgada arribarem a bon port...
    Una abraçada,
    M. Roser

    ResponElimina
  8. Après une telle aventure, vraie ou fictive, il ne reste plus qu'une chose à faire : voler à nouveau, sans terminer comme Icare.
    Tu connais Icare ?

    Belle soirée,

    Roger

    ResponElimina
  9. Com bé dius en acabar, fent camí, tornaràs a volar i qui sap si el globus alça el vol amb seguretat i et torna a sorpendre...
    Seguir somiant!, tot i els grisos...

    Abraçada!.

    ResponElimina
  10. Gràcies M.Roser, tens tota la raó. Les teves paraules m'han arribat. Una càlida abraçada

    Roger, el meu nivell de francés és molt baix. he enté el què em deies gràcies al traductor del google. m'agrada molt el què em dius:quan una història s'acaba només queda seguir volant, encara que espero que no em passi com a Icar. Bé, com que ja he caigut no e faria res. Prefereixo volar i caure, que no volar mai. Per cert, molt bevingut el blog. Bona nit!

    Audrey, això espero, que em sorprenguin quan menys ho esperi...i tornar a volar! Petooons

    ResponElimina