dimecres, 7 de desembre de 2011

Passejar per la platja sense caminar

Potser no he navegat però sí he gaudit d'un agradable passeig per la platja on l'altre dia vaig veure amagar-se el sol. Avui no se m'ha escapat i l'he vist en plena actuació. Eren les 11 del matí i, atrevit, brillava amb força. Jo, encantada, rebia la seva energia. M'ha acompanyat durant tot el trajecte arran de mar, un mar que també s'ha vestit de gala i, ballava plàcidament amb un vaivé constant. Era un moment especial perquè passejava per la platja sense caminar. No, no era màgia, era la Darling que movia les cames per mi. Gràcies a ella he pogut gaudir d'aquesta sensació de nou, perquè amb la cadira no hi passeges per la platja, no trepitges la sorra. Hi pots anar però et quedes clavat. La sensació de passejar per la sorra, d'anar d'una banda a l'altra, tot observant el mar, escoltant la seva música, sentint la seva olor...m'ha encantat, i ha estat possible, gràcies a una classe d'equinoteràpia una mica diferent.

La foto és d'internet, no  sóc pas jo...

Jo no caminava, ho feia la Darling per mi, intentava adaptar-me als seus moviments i m'imaginava que era jo. Passejar per la platja sense caminar, una agradable sensació que espero repetir en més d'una ocasió.   (El proper dia, però, espero arribar a trepitjar l'aigua).

8 comentaris:

  1. Nena, sí aquest cavall et pot donar aquestes fantàstiques sensacions puc donar fè de que es mereix el nom que te ...Darling. ;)

    ResponElimina
  2. Que rebonic Rachel. Quantes coses són capaços de fer els animals per nosaltres eh?
    Un petó per la Darling i per tu!

    ResponElimina
  3. m'encissa la platja, em passaria allí hores i hores...
    Darling? quin nom més bonic ^^
    passejar amb ella a la platja ha de ser meravellós!
    un beset!

    ResponElimina
  4. Doncs sí, Maria, estava allí damunt i pensava "quin luxe!" heehehe! besets per tu tb!

    Judit, els animals moltes vegades són millor companyia q les pròpies persones...Un petó tb per tu!

    Sí, la Darling és molta Darling...hehehe! tant ella com la Neu, que és l'altra heuga que monto a vegades, estant molt ben preparades per fer equinoteràpia, són un sol! Petons, Rafael!

    i com sempre, gràcies per deixar la vostra petjada... ;)

    ResponElimina
  5. Mecatxis noia, he tancat els ulls i m'he imaginat totes les sensacions d'un passeig a cavall per la sorra sentint el soroll del mar , respirant la seva olor...
    i els he obert ràpidament, no fos cas que mi acostumés!!!
    Els animals sovint fan més companyia que algunes persones, sobretot, si els tractem amb afecte.
    Rachel avui l'hi has fet trampa al sol, perquè no se t'escapés l'has anat a trobar al matí...
    Petons,
    M. Roser

    ResponElimina
  6. Que preciós Rachel!, al llegir-te podia sentir l'escalforeta del sol, la remor del mar...Els animals com poden arribar a ajudar-nos, que bonic!.

    Petonets!

    ResponElimina
  7. Rachel, això ha sigut sense cap mena de dubte i en tota regla un contacte amb la natura. Tu, la Darling, el sol, el mar i la platja. Noia, què més vols? ;)
    Un petò.

    ResponElimina
  8. Noies...merci per comentar. M'agrada que el meu passeig us hagi arribat!

    Petooons>!

    ResponElimina