dimecres, 7 de març del 2012

Volant amb la imaginació



Que la vida és com un llibre
Un llibre màgic que canvia de guió constantment.
Hi ha pàgines que voldríem no girar mai,  ens meravellen.
D'altres, en canvi, les voldríem reescriure, ens pesen massa.

Avui imagino que sóc el nen del vídeo,
que arrenco les planes que em bloquegen i en faig ocellets de paper.
Ocellets de paper i de colors que es mouen com si fossin reals
i em recorden que encara que no tingui ales, algun dia podré volar.

Mentrestant, practico amb la imaginació.

12 comentaris:

  1. El que planteges -volar imaginàriament- és molt més difícil i meritori que fer-ho realment.
    No cal arrencar les planes que no ens agraden: només cal aprendre'n i treure'n tot allò positiu que, si rasquem la superfície, s'hi amaga.
    Una abraçada molt forta, tant forta que notis que les meves ales t'ajuden a volar!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs jo en sóc una experta en volar imaginàriament, potser massa i tot. Preferiria trobar la manera d'aplicar-ho a la realitat!
      Sí, tens raó. Suposo que de tot se n'apren (o se'n desapren)...
      Gràcies per la teva super abraçada!

      Elimina
  2. Si algú encara pensa que els llibres són avorrits, que miri aquest vídeo i veurà com a més dels qui en gaudim llegint-los, també es poden convertir en ocells de paper, a les mans d'un nen amb molta imaginació, que estima els de ploma i bec i els busca companys de joc, mentre vola i vola... Preciós!

    No deixem mai de somniar!

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'alegra que t'hagi agradat!A mi em va hipnotitzar de seguida el vídeo!
      Hi va haver uns dies que pensava que somiar desperta era deixar de viure, però ara ho veig diferent, si somies és que tens ganes de viure!
      Petons, M.Roser!

      Elimina
  3. volaràs molt més aviat que no imagines, Rachel. Diuen que el dimoni sap més per vell que per diable. Així que sense que te'n doni raons, fes-me cas. Potser no podré ser-hi per ajudar-te a prendre -i aprendre- el vol, i això que em perdré... Però ho faràs molt bé, i te'n riuràs dels dubtes d'ara...

    un petonàs, bonica.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'ha agradat molt llegir-te per aquí.Gràcies per les teves paraules, de veritat, i tan de bo, tinguis raó! :)

      Un petonàs per tu tb!

      Elimina
  4. Rachel, "fly as high as you can reach the sky " com deia el de la canço"...cada dia escrius millor, crack!!...i de planes, sí tots els llibres en tenen moltes, potser el que compte és tenir la sensació final d'haber llegit un bon llibre, no creus ?

    :D

    ResponElimina
    Respostes
    1. i quan se suposa que ha d'arribar la sensació final??? un mala costum meva, és q començo molts llibres i mai els acabo!
      és curiós, a mi em dona la sensació q cada dia em costa + escriure...però m'alegra que tu pensis el contrari! :)
      Petons!

      Elimina
  5. Vola, vola i somnia desperta cada vegada que ho necessites! :D

    ResponElimina
    Respostes
    1. mola volar, però caure, encara q sigui d'un vol imaginari, fa mal! tot i així, no puc evitar enlairar-me...ais!

      Elimina
  6. No deixis de somiar!, Rachel. Malgrat hi hagi pàgines que no voldries que girissin...., somiar ens dóna ales!.

    Un video preciós!, segueix trobant i compartint...

    Petonets!, bonica.

    ResponElimina
    Respostes
    1. S'intenta Audrey, tot i que hi ha dies, com avui, q ni somnis no il·lusió ni res de res. Per sort, passen...

      Encantada que t'hagi agradat el vídeo. Procuraré seguint-ne trobant...

      Petons!!!

      Elimina