dissabte, 19 de maig del 2012

Quotidianitat amanida amb petites gotes de màgia

Un dimecres qualsevol, un sopar espontani.
Compartint vi, torrades i embotit.
Compartint alegries pors i desitjos,
i baylis i riures i cançons.
Un dimecres qualsevol, una vetllada genial.

Un dijous normalet, fent les coses de sempre.
Anglès, birra després de l'examen i campana a rehabilitació.
Migdiada plaent, fisioteràpia profitosa i cap al bar del barri.
Un parell de petons, d'aquells que són sense voler-ho,
o que volen ser-ho però no acaben de trobar-se.
Un dijous normalet, aquell noi especial.

Un divendres mig mig, una trucada inesperada.
San Miguel d'1 €, cafè amb llet i croissant.
Els maleïts malparits, una petita diferència d'opinions
fins que ens perdrem entre els universos infinits.
Potser tots plegats estem dins una bombolla de cervesa...
Un divendres mig mig, una conversa surrealista.

Plouen paraules màgiques que estimulen la rutina,
plouen moments màgics que trenquen la setmana,
plouen converses màgiques que enriqueixen l'ànima i la ment.



A petites dosis la màgia es fa present.

6 comentaris:

  1. Aquests moments són el record que ens quedarà de la vida algun dia..., la sensació de gaudi que vam experimentar en vivir-los... gotes màgiques, com tu molt bé els qualifiques... ens fan sentir especials. Vivim-los doncs intensament, essent conscients del moment present, valorant-los en la seva extraordinària simplesa... De vegades, ens compliquem massa la vida...

    ResponElimina
    Respostes
    1. sí, hi ha certs pensaments, certs desitjos q es transformen en ànsies i ens faan sentir infeliços, però en el fons, les coses més senzilles, les q passen així, pk sí, les q arriben com per art de màgia són les q donen color a aqeusta vida q com el dia d'avui, moltes vegades sembla gris.
      Un petonàs guapa!

      Elimina
  2. Que només són de tres dies les teves setmanes, je,je...
    La quotidianitat és el nostre pa de cada dia, la rutina de les petites coses que com diu "la veïna de dalt", és el què ens queda i també ens fa tirar endavant. Per sort, entre rutina i rutina, hi ha petites gotes de màgia, que ens la fan més agradable i com dius tu, ens enriqueixen...
    Petons de mitja tarda.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Rachel, te deixat un regalet a casa meva...
      Petons.

      Elimina
    2. Ah si??? Ara et faré un visita. No t'he contestat abans pk, coses rares de l'internet, em pensava q no nava bé, i ara he vist q sí, q el missatge de dalt ha arribat. Doncs res, sí, tens tota la raó, suposo q ens hem de conformar amb les petites gotes de màgia.
      Gràcies per formar-ne part de les meves, perqué sí, les teves paraules, tb ho són.
      Petooons!

      Elimina
  3. hola,
    Sóc el Got que contenia la cervesa q contenia la gota (o la bombolla, que seria no-cervesa, ves!) sobre la qual vau estar especulant l'altre dia. Només és per dir-vos que vaig estar sentint -i encara pitjor: escoltant- la vostra lamentable conversa sense q a mi no em féssiu ni putu cas, així q us ho he de dir: moltes gràcies per ningunejar-me, molt amables! ESpero q la ressaca NO fos lleu...
    Apa-siau!

    My Got

    ResponElimina