dimarts, 19 de juny de 2012

Penjada

warwick goble

No, no estic de vacances ni he decidit tancar el blog, simplement estic penjada de la parra.Penjada de pensaments repetitius que em distreuen, de somnis que no acaben de ser, de flors que no acaben d’obrir-se. Penjada d’il·lusions i de desitjos que no maduren. D’idees que fan bona olor però que no sé regar perquè germinin físicament. Jugant amb les tiges -fràgils, flexibles- trontollen i em desafien. Practico l’equilibri, el donar voltes sense marejar-me i el saltar tot gaudint de la caiguda, i entre salt i salt busco unes paraules perquè el desaprenent a viure segueixi vivint.


No, no estic de vacances, simplement penjada a la parra
de sensacions, de sentiments, de pensaments
Diferents olors, diferents colors.

11 comentaris:

  1. Està bé això de penjar-se de la parra de tant en tant, és un exercici d'higiene mental...
    Però en el teu cas no és pas fer el mandra, sinó submergir-te en un mar de sensacions i de sentiments, intentant fer madurar les il·lusions, per després compartir-ho amb nosaltres i que també ens puguem penjar d'aquesta parra d'emocions virtuals...
    Petons despenjats.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tu sempre saps trobar les paraules adequades per acabar d'arrodonir el post. Gràcies!!! Encantada de compartir la parra amb vosaltres.
      Petonets!

      Elimina
  2. Eixa parra i mar de sensacions que diu Roser potser en un futur es converteixen en els millors textos que hages escrit :)
    Ves amb compre no caigues de la parra.
    Un bes!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Maria, tard o d'hora, sempre acabo caoiguent de la parra, però també n'aprenc, i potser, cada vegada fa menys mal! ;)
      Un petonàs, guapa!

      Elimina
  3. Quina imatge més bonica per obrir aquest post.Doncs també em vull penjar!, em fas in foradet prop teu?.Veig sentiments,il.lusions, esperances, somnis...,vida! I les llavors germinaran...

    Petons,somiadors

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant que et faig un foradet!!! serà d'allò més divertit gronxar-nos juntes en aquestes flors...
      i com sempre, les teves paraules m'arriben en forma de bones vibracions. Gràcies!!!

      Petons!!!

      Elimina
  4. iiiiiiiiiiiiiidem!!! A vegades, però, penso que CAL QUE NEIXIN FLORS A CADA INSTANT!

    ResponElimina
  5. Potser eres en un núvol?? Gràcies per venir-me a visitar. De passada he descobert aquest lloc teu tan màgic. Una abraçada!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Al núvol hi sóc sovint, però també n'acabo caiguent sovint! :(
      La màgia la busco constantment. M'agrada que aquest lloc t'hagi transmés això. Molt benvonguda!
      Petooons!

      Elimina