dijous, 19 de juliol de 2012

Camí de tornada

Ahir vaig poder constatar que:

el mateix camí,
de tornada,
no és el mateix camí.
Descobrir vistes noves,
salvar obstacles nous,
rebre diferents sensacions.

Ergo:

La mateixa situació,
mirada del revés,
no és la mateixa situació.
Quan la vida, d'anada, no em satisfaci
pensaments i sensacions de tornada.

Jose Luís Serzo
Amb les ulleres màgique
còctel de colors!
La realitat no és només una.
Camí d'anada
Camí de tornada.


9 comentaris:

  1. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La realitat té tantes cares com la lluna. L'anada no seria el mateix sense la tornada, o a l'inrevés. Les necessitem totes dues per crèixer i comparar. Normalment quan viatjo en el camí d'anada sempre em marejo, en canvi quan torno no. En l'anada sempre hi ha una certa por al desconegut, a què ens trobarem. En la tornada també hi és però duem més experiència a sobre. Una reflexió que dóna per molt, Rachel. Sort que portes les ulleres màgiques, ja em diràs on les venen, eh?! Petonets

      Elimina
    2. Doncs en el meu cas, tenia més por en el tornada - q és el q quasi mai havia fet - q en el d'anada, que ja me'l conec de pe a pa. Tinc una bona noticia per tu! Aquestes ulleres no es venen, te les fas tu mateixa! ;)
      La mala és que no sempre en sabem de fer-les...
      Petons!!!

      Elimina
  2. En l´anada gairabé tenim uns altres "objectius" i no ens fixem amb el paisatge. Com diu na Sílvia, no potser una sense l´altre. A la tornada és quan ens adonem de les grans diferències o dels petits detalls que les fan distintes...i creixem.

    Em deixaràs les teves ulleres un dia d'aquests?

    Uns bessets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, l'anada, almenys jo, sempre és amb presses!
      Jo te les deixaria, però millor seria que t'e fecis unes a mida, com li he dit a la Sílvia, no es venen, se les fa un mateix!!!

      Petonassos!

      Elimina
  3. Respostes
    1. és el que hi ha, o el que sento a vegades, que segons com t'ho miris, una cosa té diferents colors

      Elimina
  4. Visió metafòrica...
    Un viatge que fas per primera vegada, tot són il·lusions de fer noves descobertes, no saps que et depararà el camí.
    Quan tornes, ja saps amb què t'has de trobar, però et sorprèn veure coses noves que t'havien passat desapercebudes...
    L'anada i la tornada fan el viatge complert i enriquidor!
    Potser no calen ulleres màgiques per veure els colors de la vida, no serien reals.
    Petons de bona nit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sense metàfora...parlo d'un camí que faig que sempre, però només d'anada, i l'altre dia el vaig hjaver de fer de tornada, i vaig flipar, perquè passava per els mateixos llocs però veia coses que no m'hi havia foixat, des d'una altra perspectiva, o els obstacles, eren uns altres. I vaig pensar, "coi! a la vdia, amb les situacions, les snesacions, els pensaments, deu passar el mateix..."
      Potser no calen, però a vegades les hem d'imaginar, potenciar, perquè no venen soles.
      Una abraçada nocturna!

      Elimina