dissabte, 14 de juliol de 2012

A la totalitat de l'absurd

Absent
El pensament jugant
Robant trossets de cel
Enderrocant castells de fum
Matant les il.lusions
El pensament jugant
i jo sentint el vent.
Només el vent.
Absent pensant i matant
sense moure'm
sense voler-ho
sense saber-ho

Desperto.
Les il.lusions mortes
Les restes volant
Les mans plenes de sang.
A la totalitat de l'absurd!




Què he fet?
Cal que neixin flors a cada instant...
i en neixen, les sento,
perquè sempre acaben revifant.
És així d'absurd,
absurdament necessari.


11 comentaris:

  1. Bonica Raquel:
    Fa més d'una hora que provo d'espigolar, d'entre els llibres de poesia que reposen a la meva lleixa, aquell vers que pugui rebatre de manera alegra l'absurd de que ens parles... quan penso "és aquest, per fi l'he trobat" el regelleixo i m'entristeix... No hi ha vers alegre que ho pugui rebatre. Es cert, és absurd, tot o gairebé tot, però d'això només se n'adonen les ànimes dels poetes i malgrat aquesta certesa... però, espera, que ens ho expliqui l'amic M. Martí i Pol...

    ORACLES (de LLIBRE D'ABSÈNCIES)

    "Si tot plegat no són més que foteses:
    fer l'amor, menjar, beure, dormir, créixer,
    i tot, és clar, amb límits prou estrictes,
    la mort seria un alliberament.
    Però qualsevol llei de conjectura
    sobre el que es troba part dellà del cingle
    és, si més no, gratuïta.
    Per més
    dura i absurda que sigui, la vida
    és l'eix entorn del qual gira el nostre ésser,
    i amb la mort ja no som.
    Cap dels oracles
    no ens torna d'aquell fred, d'aquella immòbil
    rigidesa en la qual acaba tot.
    S'esmena el viure amb més viure, i al fons
    de tot el pou del sofriment hi ha sempre
    la lluna de l'incert i l'aigua que ens impulsa
    cap al brocal on la llum, viva, esclata."

    I tu, Raquel, t'acostes cautelosament a aquest pou del sofriment per abocar-hi la mirada, i és, llavors, també, que hi besllumes aquesta lluna de l'incert alhora que pressents la frescor de l'aigua del fons que impulsa el teu esguard cap a la superfície, a la cerca d'aquesta llum viva que esclata i t'esquitxa i et fa escriure totes aquestes sensacions que a mi, almenys, no em són gens alienes...
    Tens molta vida. Gràcies per compartir-la amb nosaltres.
    Petó i abraçada!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies per aquest regal! Com deia l'altre dia, llegir certes paraules en certs moments activa certa màgia, i tu ho has fet amb el teu comentari. M'ha fet somriure! i el poema...encertadíssim!!! La veritat és que els poemes de Miquel Martí i Pol els sento molt propers!
      Un plaer compartir amb vosaltres per de la meva vida -imaginada, recordada, sentida, experimentada, no viscuda...- depén del dia!
      I sentir que m'enteneu...com tu dius, veig el sofriment però també la llum. Ja ho diuen, la llum sense la foscor no existiria...
      Un petonàs!

      Elimina
  2. Crec que amb les paraules de Martí i Pol, què tan encertadament ha portat la nostra amiga Violant, no cal que et digui molt més -estimada nina-, viu, escriu i deixa´ns gaudir-te.

    Bessets dolços.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ho intento, Sa Lluna!
      Gràcies per deixar la teva petjada. Un plaer compartir moments de vida, paraules amb tu!

      Petonets!!!

      Elimina
  3. Que encertades les paraules de Martí i Pol que t'ha deixat la Violant, què més dir?, respira, respira...reconeix aquestes emocions feixugues i sí S'esmena el viure amb més viure i no defalleixis, ja despunten les flors...notes el seu perfum?.
    Abraçada, enorme Rachel

    ResponElimina
    Respostes
    1. El vaig notant, Audrey! a vegades amb més intensitat, d'altres amb menys, però per sort, sempre acaba arribant el perfum!
      I si, s'esmena el viure amb més viure. Les paraules de Martí i Pol, sempre sóc encoratjadores!
      Una abraçada per tu també, forta, forta!

      Elimina
  4. Les teves paraules tenen la profunditat del pou i la llum que les salva. I amb els versos que et regala la Violant, un marc perfecte. Que bonic que bonic... Petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs sí, és molt enriquidor veure com amb paraules virtuals compartim sensacions, sentiments, alegries i penes. Com tu dius, bonic, bonic...

      Una abraçada dels que a tu t'agraden! ;)

      Elimina
    2. Un pensament juganer, roba-cels, enderrocador...
      Però que no mati les il·lusions! Perquè, mira, dels trossets de cel pots fer-ne un tapís gegant, per no predre'l mai de vista( el cel).
      Si em permeteu agafaré les paraules d'en Martí i Plol, que em semblen més significatives: " Per més dura que sigui la vida( i ell en sabia un niu), és l'eix entorn del qual gira el nostre ésser" o " S'esmena el viure amb més viure".
      I així naixeran més flors, i t'encomanaran la seva vitalitat, plena d'aromes i colors...
      Petonets optimistes.

      Elimina
    3. Moltes gràcies. Amb els teus comentaris, M.Roser, sempre acabes posant "la guinda sobre el pastel" com se sol dir.
      Petons!!!

      Elimina
  5. S'ha de pensar 5 minuts al dia com a màxim...

    ResponElimina