dilluns, 2 de juliol de 2012

Paraules

Les paraules són només paraules?
I la unió de més d'una paraula, té un poder especial?
Sento la necessitat d'apuntar-me a la mà una frase de la pel.lícula que estic mirant, per què?
És que les paraules tenen màgia?


Vull pensar que sí, que rebre certes paraules en certs moments pot ser un gran regal,  que certes frases poden aportar l'energia, les ganes, l'empenta que a vegades hom necessita. Vull pensar que tenen la capacitat de prémer la tecla adequada perquè algun mecanisme dins nostre canviï.

...Doncs intentem l'impossible,
perquè el possible no funciona...

Potser és això, potser he de començar a creure en l'impossible, perquè el possible ja m'avorreix i no em porta la màgia que busco. Potser no avui ni demà, però espero que el poder de les paraules faci que aquesta frase se'm faci present a la meva realitat i m'ajudi a aconseguir l'impossible que vull fer possible. Potser és només qüestió de saber detectar les senyals que - a vegades en forma de frases dins d'una pel.lícula de diumenge a la tarda- anem trobant.

Les paraules són només paraules?

22 comentaris:

  1. No està gens malament aquesta frase, i per què no?
    Aprofita la màgia del impacte que ha fet amb tu i treu-li tot el suc!.

    Les paraules són més que paraules, poden ser el que tu vulguis que siguin.

    Bona tarda, Rachel!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ho intento! Almenys, llegir segons quines coses m'ajuda a tirar endavant, a tenir esperança, a seguir desitjant, a creure en mi mateixa...encara que a voltes, em desinflo!
      Aquesta tarda...així, aixàs...
      Espero que la teva millor!
      Com tu dius, una aferradeta des de l'alt empordà!

      Elimina
    2. Jo també penso que les paraules són poderoses i que ens ajuden a aconseguir impossibles. Serveixen de motor i de consol, per parlar d'alegria i de tristesa, per conèixe'ns, per... tornar-nos a inflar quan perdem la confiança en nosaltres o en els altres. Les paraules ens construeixen. Quan toco fons sempre hi ha un munt de paraules que m'ajuden a sortir del forat. Estimo les paraules.

      Que tinguis un bon dia, guapa!

      Elimina
    3. Doncs sí, el que dius és ben cert. De fet, una de les idees que em ronden pel cap des de fa temps - molt de temps- però que mai acabo de realitzar, és anar penjant per l'habitació frases, paraules, poemes que m'animin, que m'alegrin els dies, perquè es això que tu dius, que en certs moments les paraules tenen un poder màgic.

      Petons de bona nit, guapíssima!
      I que passis un bon divendres!

      Elimina
  2. Jo penso que el fet que les paraules siguin més que paraules té a veure en com n'estiguem de receptius.
    Recordo que fa anys em va agafar la dèria de veure missatges arreu: en els llibres que comprava, en el fet que em trobés sovint una mateixa persona durant un trajecte... Atorgava màgia a situacions ordinàries que, degut al meu malestar psicològic, veia com a signes providencials, per a dir-ho d'alguna manera i això em va portar algun problema. Per no allargar-me, només te n'explicaré un: Com que veia sovint per diferents llocs de la ciutat a un mateix noi, em vaig entestar que això era perquè ell tenia un missatge per a mi, pensava que ens havíem de conèixer per tal que la meva vida, de cop i volta, esdevingués un camí de roses degut al descobriment que faria en establir amistat amb el noi en qüestió, que per cert era força més gran que jo i cada dos per tres es tenyia els cabells de diferents colors cridaners: blaus, grocs, vermells... la qual cosa m'atreia perquè me'l presentava com una persona que anava a la seva, sense pensar en el que diran... Fins i tot li vaig escriure una carta anònima declarant-li la meva admiració i ens vam conèixer... al cap de vuit anys!!! Vam passar moments molt divertits però també molts de complicats. I, efectivament, ell no era pas el patge que m'havia d'indicar el camí cap al paradís... no tenia res a veure a com me l'havia imaginat. Vaig ser una sonada de collons, ja ho sé! Era una temporada en que m'havia d'aferrar a alguna il·lusió, ni que fos falsa, per tal de tirar endavant i li va tocar a ell, pobre! Amb això que t'acabo d'explicar molt per sobre, vull dir Raquel, que està bé que et deixis seduir per la màgia del significat de les frases però, sobretot, reflexiona-les i encara que sommiïs no desvariegis com jo vaig fer en aquella època.
    Aquest agost pujarè a Girona, estic segura que em creuaré amb tu per algun lloc (veus?, ja hi torno...) i aleshores t'escoltaré. Jo només sóc xerraire quan escric... :)
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. ostres!!! doncs m'encantaria coneixe't! de fet, el que m'acabes d'explicar m'encanta! pk jo sóc una mica així, q em flipo, i tb penso en senyals i tal, però potser no sóc tan atrevida i la carta l'escric per mi. Però t'ho dic en serio, si vens a girona i tens ganes de compartir una cerveseta...jo encantada! M'agrada conèixer gent, i més, si penso que podem tnir coses en comú. Mira, t'apunto el meu mail. Potser podriem preparar una quedada??? Jpo no ho veig descabellat! jejeje Ja em diràs el què. raquel.bltu85@gmail.com. Escriu-me si tens ganes, ok?
      I gRÀCIES pels teus supers missatges. M'encanten!
      Petonassos!!!

      Elimina
  3. Bon dia! Ja m'he apuntat el teu correu. El meu és accessible des del meu perfil. T'escriuré d'aquí uns dies.
    Aviam doncs si ens coneixem en persona aquest agost. De fet em fa l'efecte com si ja ens coneguéssim una mica, ja que moltes de les pors i dubtes i també alegries que ens mostres em recorden molt al que jo sento. La diferència és que tu ets molt més jove que jo i, per tant, encara pots trobar la manera per a reconduir les sensacions negatives en eines per a autosuperar-te. Jo no en sé massa i això que tinc 42 anys. No voldria que tu a la meva edat encara no haguessis descobert la clau que obre la caixa del discerniment.
    Una abraçada optimista i bon dimecres!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hehehe! Serà un plaer coneixe't en persona!
      i el discerniment...depèn de l'ull en què es miri, no???
      Petons i somriures! :)

      Elimina
  4. Les paraules soles, solen ser això, paraules...Però quan les lliguem, tenen el poder de transmetre als altres el que sentim, positiu o negatiu...
    He rigut , perquè tinc la mala costum d'apuntar-me a la mà les coses que no vull que se m'oblidin. Si algun cop se m'ha escapat de fer-ho davant de la mainada, els dic:És que això és la meva agenda, però vosaltres no ho feu eh! I riuen... ai, quin morro que tinc!
    No sé, si el possible no funciona, sembla més normal que
    l'impossible tampoc, a no ser que ens ho creguem nosaltres que ho és , per no fer l'esforç d'intentar que sigui possible...
    Ai no ho sé pas, vigila amb la Violant, que potser no és una bona influència!!!he, he, he...
    Petons a les dues.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El pitjor és apuntar-t'ho a la mà i que quan te n'enrecordis ja s'hagi borrat!!!
      M'he liat una mica amb el teu possible i l'impossible...però si lo normal no funciona, potser és que hem de girar la truita i fer-ho diferent, i potser sí, potser creure en l'impossible és possibles i es converteix en possible!
      Me'n fio força de la Violant...jejeje
      Petons!

      Elimina
    2. Volia dir que si nosaltres ens pensem que una cosa és imposible, segurament ho serà...

      Elimina
  5. Les paraules van molt més enllà, són una part essencial de l’existència humana, no?. A la vida hi ha coses impossibles. És com si jo ara em proposés ser actriu o jugadora de bàsquet de la NBA. Però és necessari creure amb l'impossible per arribar fins al límit de les teves possibilitats. Les paraules i la literatura ens permeten creuar la frontera entre la realitat i l'impossible, no? Sí que és cert, però, que mitjançant l’esforç hem aconseguit atrapar alguns impossibles! Si ens limitéssim a viure la realitat, quin sentit tindria viure?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les paraules, la imaginació...sí, són un bon còctel per crear impossibles que desitgem, i com tu dius, mantenir l'esperança, l'intentar aconseguir quelcom és el que fa que la vida tingui sentit, si no, i ho dic per experiència, pot arribar a ser realment feixuga i avorrida.
      Petons!

      Elimina
  6. Les paraules...., poden estar buides de sentit, si els actes diuen el contrari. Són un vehícle poderós, per bé i per mal.Hi ha paraules que són un regal, poder-les escoltar, sentir, a vegades sols les intuïm, un tresor a compartir!.

    Petons, i no és 'sols' una paraula... :-*

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cert, en algunes ocasions les paraules són un regal, i valen més que la majoria de regals materials, almenys per mi.

      Petons i abraçades, i com tu dius, no són només lletres... ;)

      Elimina
  7. Hi ha una frase que diu: "Com que no sabia que era impossible, ho va fer" Així que possible i impossible de vegades només estan separades per un fil anomenat voluntat.

    En quan a les paraules, jo en sóc una amant fidel. Però, que m'en dius dels silencis? No hi hauria música sense els silencis! El llenguatge no verbal també ens aporta molta informació, però cal, com en tot, prestar atenció (i t'ho diu algú que sempre viu a la lluna).

    He llegit in llibre... que m'ha fet pensar. Un llibre petit, amb una història petita, "L'home que volia ser feliç" He descobert coses...

    Abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Judit, gràcies per la recomnació, me l'apunto!
      Penso que més que la voluntat és creure que es pot, en podriem dir la voluntat de creure??? Bé, a mi, a voltes me'n falta una mica d'aquesta voluntat...hehehe!Per això necessito recòrrer a les paraules i a les cites, per incentivar aquesta voluntat de creure en l'impossible...
      Per altra banda, si, tens raó, els silencis també diuen molt, ara, n'hi ha que són molt agradables, però n'hi ha que són terriblement incòmodes!

      Una altra abraçada tb per tu!

      Elimina
  8. yo particularmente querida y admirada amiga prefiero más los actos que las palabras. Pues las palabras aunque a veces van vestidas de dulzura y profundo sentimientos, otras veces van vestidas de engaño y falsedad hiriendo nuestra alma con ellas. Mil besinos y feliz semana te deseo con todo mi cariño.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Ozna! quizá tienes razón, pero también hay actos que esconden detrás engaño o falsedad, supongo que ahí entra en juego nuestra intuición y/o la confianza en los demás.
      En diferentes momentos de mi vida me han regalado palabras, y aunque no todas agradables, las guardo como un tesoro, pues pienso que fueron dadas des del cariño.
      Un abrazo, gracias por visitarme y que tengas tu también una feliz semana!

      Elimina
  9. m'encanta el post i la frase!!!
    De totes maneres...qui decideix que`és possible i què és impossible'?? Doncs tu :D

    ResponElimina
    Respostes
    1. potser sí, però no sempre m'ho acabo de creure...

      Elimina
    2. és igual si t'ho creus o no: fes-ho.

      Elimina