dilluns, 27 d’agost del 2012

Aigua


Intent inútil
Inútil i absurd
Com un cos mort
I pensaments que no ajuden
Aigua...
Dutxa
Sentir la seva música
Deixar de pensar
Deixar de ser
Ser la gota d'aigua
que acaricia un cos
Lliscar suaument fins ves a saber on
Més aigua...
Respirar dins un riu
vitajar i arribar a l'oceà
No escoltar la no-vida
i evaporar-se
així, com si res
Deixa de ser sense morir
i volar per ser un núvol
i no pensar
ni veure com un cos mort
ni sentir-se absurd
ni inútil.
Ho intento...

Fotografia de Zana Holloway


...ser aigua

16 comentaris:

  1. L'aigua és símbol de regeneració i vida, per què hi pot haver vida sense aigua? El jo poètic fa un intent rere l'altre per esdevenir aigua i així fer fora els pensaments que el destorben. Cada cop l'intent s'aconsegueix amb més èxit. Potser no podrà esdevenir completament aigua (fora del poema), però si acostar-s'hi a través de la paraula i la puresa de les imatges que recrea. És un poema molt suggerent, Rachel! una abraçada :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Susposo que no. L'aigua és vida, a més de moltes altres qualitats com el seu so relaxant. Com tu dius, quan els pensaments em destorben intento escoltar només l'aigua i em concentro amb les gotes d'aigua. Sí, sovint m'inspiren paraules, idees i ser com l'aigua (canviant, adaptable, relaxant, vida...) és un pensament més.
      Una abraçada per tu tb!

      Elimina
  2. Aigua.... l'aigua és font de vida i últimament sembla que vagi escassa.
    Serveixin les teves paraules com a ritual per invocar-la!!

    Petonets!

    ResponElimina
  3. No m´agrada treure la bellesa de les teves paraules, però pensa una mica...qin tant per cent d´aigua tenim al cos?
    Ets aigua!!

    Una aferradeta ben forta!

    Ps: oi que faràs el mandala?

    ResponElimina
    Respostes
    1. som aigua, sí, però no sempre notem/tenima totes les seves qualitats, almenys, les que a mi em criden l'atenció i em fan flipar.

      Un petonàs!

      Pd: sí, ho tinc pendent. quan el pinti ja el penjaré ;)

      Elimina
  4. Olá adorei seu blog,tem muita coisa bonita aqui bjs.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola!
      no hablo portugués pero creo entender todo lo que me dice en su frase.
      Para mi es un placer que me visite y que le guste mi blog.
      Obrigada.
      Bjs! :)

      Elimina
  5. M'ha agradat molt... pensaràs que sóc un tros de massoca o una mena de dimoniet que gaudeix amb el dolor aliè... Bé, passa que estic acostumada a conviure amb una mena de patiment existencial que no té res a veure amb el fet de que jo estigui més o menys contenta, més o menys trista... I no ho dic pas amb cap to de veu amarg, ni flasco, sinó en un de ben neutre.
    Aquest poema -Aigua- anirà inclòs en l'antologia Racheliana, juntament amb el del Crit, ja veuràs, ja...!!. Trobo genials les frases: "ser la gota d'aigua que acaricia un cos..."/"deixar de ser sense morir..."/ "no escoltar la no-vida", entre d'altres. Realment, per descriure aquestes sensacions tal com tu ho fas, s'han de sentir a frec de pell, com l'aigua que llisca... Sí!
    Petons, artista!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sé que no ets massoca, ni cap dimoniet. Una mica perversa...això sí! hehehe però m'alegra que t'agradi el poema, bé, no sé si és ben bé un poema, simplement són pensaments paraules a raig.
      Com l'aigua que llisca, que saps que m'agrada! ;)

      Petonassos!!!

      Elimina
  6. De l'aigua provenim i d'aigua es compon la major part del nostre cos, d'aquí la necessitat i el gaudi. L'aigua bateja (introdueix) i amb aigua renten el nostre cos mort. Aquest no morir que dius em recorda Teresa d'Àvila: "... vivo sin vivir en mí..."

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'aigua, doncs, parts essencial de la vida i de la mort, i del camí, com no...
      Aquest "vivo sin vivir en mi" l'entenc massa bé...

      Elimina
  7. Com diu l'Olga som una gran part d'aigua...
    I també en gaudim quan escoltem:el salt de la cascada, el repicar de la pluja al carrer, la cançó del rierol, la remor del mar...Tot plegat és la simfonia de l'aigua!
    Si se'ns evaporés la part d'aigua que ens dóna vida, es transformaria en un núvol que passejaria el nostra trocet de solidesa, com una barqueta cap a l'infinit...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs cada vegada m'agrada més la sifonia de l'aigua (sobretotm quan venim de dies de tanta calor!)
      i si la nostra aigua, la que ens dona vida se'ns evapora, què sria de nosaltres??? seriem aquesta barqueta que va cap a l'infinit?
      Petooons!

      Elimina
  8. L'aigua... l'evasió en el seu estat més pur...
    m'encissa! :D

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'aigua, màxima expressió de la consecució de la vida...
      Besets!

      Elimina