Fulles seques que acompanyen
als somnis vells que cauen
i junts, amb el vent
que ens envolta, que ens desperta
inicien una dansa .
Obro els ulls, explosió de colors
groc, roig, marró
Alfombres de tardor
Les busco, les trepitjo
Crash-crash
El seu so, una sinfonia
i veig els arbres que les deixen volar ... però tornaran a florir
i el meu cap que els deixa morir ...però tornaran a renèixer.
Un bonic poema per acomiadar la tardor...i el so del trepig de les fulles seques, em porta la cançó:
ResponEliminaLes fulles seques fan sardana,
d'ací i d'allà saltironant
i dintre el bosc la tramuntana,
sembla la cobla al lluny sonant...
Els arbres saben molt bé que tornaran a florir, però ara han de descansar per poder renéixer amb més força...I penso que nosaltres també, de vegades, hem de fer una paradeta per recuperar l'alè i renéixer com l'arbre...
Petons de bona nit.
segurament tens raó, però hi ha paradetes massa llargues...
EliminaPetons entramuntanats, que se t'apropen voolant com les fulles al vent!
Els somnis del passat esdevenen el que serem en el futur.
ResponEliminaseguim somiant, doncs...
Eliminaclar, i en algun moment aquests somnis s'acompliratn. Qui sap!
Eliminaaixi, seguim somiant per viure'l!
EliminaTornaran nous colors que ompliran el teu cap i relliscaran cap el teu cor per tornar a renèixer.
ResponEliminaAferradetes.
D'això es tracta, que si en moren en neixin de nous! :)
EliminaBesets!