Ja fa dies que m'he de posar al dia però no trobo les paraules per llegir-me. La constant inconstància m'acompanya i per donar una mica de vida al Desaprenent, m'apunto amb uns quants dies de retard, a la proposta de relats conjunts .
Com deia Picasso: "Que la inspiració et trobi treballant" així és que, malgrat la meva verba-sequera em planto davant del pc i intento escriure. El que sigui, el primer que em vingui, el que les musses decideixin regalar-me. Em miro "Els tres músics" i penso Va que tu pots! Una paraula, i després una altra, fins que composis una dolça melodia. Me'ls remiro però res, els pensaments resten immòbils, bloquejats, quadrats com els personatges que tinc al davant. La música no sona, només la de la pluja que pica a la finestra, i un pensament, que de realitats n'hi ha tantes com ulls al món. Per molt que inspeccioni el quadre, els tres músics que jo veig de ben segur que no són els mateixos que va pintar Picasso!
