dimecres, 9 de gener de 2013

Desavorrint-me...

 
 
Es treu les botes mentre escolta "l'Avorrim". Ja fa dies que l'empaita, li acostuma a passar, quan li dona per una cançó... Potser és que no només els personatges de la cançó estan avorrits, potser ella també ho està. Potser no, segur! Avui hagués estat un bon dia perquè ell la traiés de l'avorriment. Somriu. La seva part racional ja ho sabia que era un pensament absurd. Ja no somriu. Absurdament pesat, perquè segueix insistint. Es desvesteix però no dels pensaments. Parlen sense obrir la boca. "Què s'ha de fer perquè el dia del teu aniversari sigui especial?" li xiuxiuegen. No ho sap. El seu dia ha sigut més aviat normal, bé, al facebook no, al facebook ha estat especialment mogut. Felicitacions d'arreu, de tots colors. És bonic, se sent acompanyada. Torna a somriure. "Però la d'ell no". Pensaments cruels... Per què sempre busquen més enllà enlloc de deixar que se senti contenta amb el que és? Potser algun dia n'aprengui, a no escoltar segons què, ni que vinguin de dins seu. Potser no, segur! I començarà ara: apagarà la realitat amb l'avorriment a dins i s'endinsarà al seu món màgic i surrealista.
 
I demà...què collons! Demà segur serà especial encara que hagi de ser normal!

 

19 comentaris:

  1. Però que dius, mossa!? una altra vegada fotent anys...? Va, i què més?! Mira que al final m'encalçaràs, eh?... tu mateixa!.
    Jo m'estic plantejant celebrar triversaris en comptes d'aniversaris, entenent que cada tres anys en faré un...
    Per molts anys Raquel, vintanyera que encara ets!!
    I ai! sí, noia, sí, ja passa ja, això de pensar "i si ell m'hagués felicitat, enviat un detallet... s'haurà recordat de mi avui...?, etc, etc..." Massoquisme mental, ves que s'hi pot fer?...
    Salut, petonets i creativitat!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ais, estimada Violant!!! ja trobava a faltar els teus sarcàstics comentaris! :)
      Massoquisme mental, ja ho pots ben dir, quan la teva raó sap perfectament que no passarà, però la part innocent, en el fons, ho espera. Sí, massoquisme mental i absurd però bé, sobreviurem.
      Els anys...el número m'és igual, em preocupa el com...
      La creativitat, tu l'has vist? Per què a mi fa dies que no em visita
      Salut, petooons i sí, creativitat!!!

      Elimina
  2. Eiiii...com és això? Quan és el teu aniversari, ahir, avui?? Espera que busco...
    PER MOLTS D´ANYS, NINA!

    Aferradetes i bessets!

    PS: t´he dit mai que m´encanta com dius el que sents?? Doncs, SI!!



    ResponElimina
    Respostes
    1. Hehehe! va ser ahir, però clar, ho vaig escriure quan ja érem 9...
      Moltes gràcies, Sa Lluna! La veritat que sempre intento que no m'afecti això de fer anys però el sindrome ja começa dies abans, i no és pels anys, és perquè tendeixo a analitzar la meva situació...i ves, el que deia, que escolto massa a certs pensaments!

      El què sento? Potser és que intento escriure-ho el més clar possible per entendre'm i comprendre'm jo mateixa...heheehe! Però si a sobres agrada...doncs jo encantadíssima!

      Una abraçada!

      Elimina
  3. M'agrada molt el teu escrit, Rachel!!Jo també estic molt avorrida últimament... gràcies per la cançó, ara ja tinc banda sonora per a aquest estat ;) Felicitats endarrerides per l'aniversari de la protagonista. A mi el dia de l'aniversari també em passa que trobo a faltar alguna felicitació que mai no arriba. Sort en tenim d'aquest món màgic i surrealista que ens podem fer a mida per no deixar-nos absorbir completamaent per l'avorriment. Un petó

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs ja em veig les dues escoltant la cançoneta...hehehe! Jo ja porto uns dis. Ei! si en trobese una que et tregui de l'avorriment passa'me-la ;)
      Moltes gràcies! sí, sempre hi ha aquella persona que si et felicités faria que el dia fos realment especial però...res, hi ha coses que no depenen de nosaltres. El què imaginem sí! Petooons!

      Elimina
  4. Realment, l'avorriment és de les coses més complicades de combatre. Però hauriem de saber que, quan prenguem la decisió de sortir-ne, segur que sempre hi haurà algú disposat a donar-nos un cop de mà en quan li diguem "treu-me de l'avorriment".
    Em quedo amb el missatge bo de la cançó, sense dubte.
    I entenent que "algú" ha fet anys últimament, aprofito per enviar-te moltes felicitats i abraçades i les reparteixes convenientment a qui correspongui, ok? ; )
    Un petó!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola de nou, Rachel… mira, tal com he sortit del teu bloc he entrat a un altre i el primer que m'he trobat ha estat aquesta frase:

      “Jo no faig anys, jo compleixo il·lusions.”

      L'he trobat maca i he pensat que m'agradaria compartir-la amb tu.

      Elimina
    2. Sí? Vols dir que sempre hi ha algú disposat? No sé jo... Evidentment, jo també em quedo amb la part bona de la cançó, que qualsevol moment pot aparéixer algú que et desavorreixi, perquè de fet, les coses passen així, quan menys te les esperes. Ara, el millor seria treure's de l'avorriment tu mateix.

      Moltes gràcies per les abraçades! Procuraré fer-ne una bona dosifcació.

      Gràcies per compartir amb mi la frase. Ho aplicarem: a partir d'ara a comptar il·lusions

      Elimina
  5. Que t'ha tocat bufar espelmes??? ;-) PER MOLTS ANYS RACHEL!! Fer anys és sinònim de crèixer no?? i crèixer sempre està bé, encara que sovint ens hi resistim!

    Cada dia pot ser especial, sol cal creure-nos'ho. Ptonets bonica!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les espelmes encara no les he bufat...sí, crèixer està bé, a mi el que em fa por és fer anys i no crèixer, vull dir...seguir igual... que no és així, que hi ha petits canvis però... jejeje! em lio i ja no sé què dic.
      Que tens tota la raó, si volem que cada dia sigui especial hem de pensar-ho i creure'ns-ho. Suposo que s'ha d'anar practicant...
      Un petonàs!

      Elimina
  6. Caram, en aquesta cançó sembla que tothom està molt avorrit i cadascú se'n surt com pot...
    I aquesta noia que fa anys(la del post) i sembla que també està avorrida i com que avui compleix anys, espera que algú molt especial la tregui, com a mínim avui, d'aquest estat, tan poc agradable...Però és que ni una trista felicitació, mecatxis!!!
    I ara me'n vaig a felicitar a la noia del bloc...Per molts anys Rachel, que en compleixis molts més, i que jo ho pugui veure...
    I m'ha agradat molt la frase d'en Jaume, de complir il·lusions, enlloc de fer anys...
    I demà, especial o normal, segur que serà un altra dia...
    Petonts.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Roser .Sí, els números haurien de servir per comptar coses bones: il.lusions, somnis, somriures, abraçades, petons...
      Demà sempre és un altre dia, el problema és que nosaltres seguim amb els pensaments d'ahir...

      Una abraçada!

      Elimina
  7. Doncs jo et desitjo -tard- esperança i ganes. La resta, la pots posar tu soleta. petonàs al nas.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bons ingredients l'esperança i les ganes. La voluntat l'hauré de treballar jo, sí.

      Caram! un petó al nas, de nas a nas, com els gnomos?Hehehe!
      Un altre per tu!

      Elimina
  8. Moltes felicitats Rachel!!!

    Això de principi i, després dir-te que estava avorrit, molt avorrit i...pensava:
    - Treu-me de l'avorriment, treu-me de l'avorriment...
    Aleshores he vist el teu post i, he sortit d'aquest estat, durant una estona.

    Per això:
    - Gràcies Rachel!!! Per treure'm tants cops de l'avorriment.

    El 8 de gener d'aquell any, ho recordaré

    Petons

    Josep

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Josep! i jo encanta de treure't de l'avorriment. Saber que les meves paraules t'han distret tantes vegades, és un bon regal d'anversari. :)

      De quin any et refereixes??? Hehehe!

      Una abraçada!

      Elimina
  9. L'avorriment no s'ha obert, perop potser millor així, i no cal badallar.
    La bona fórmula per passar un bon aniversari és convidar el músic del carrer a bufar l'espelma, naturalment sobre un pastís encara que sigui salat.
    És allò de l'evangeli: si no vénen els propis, es recullen els de fora.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ho tindré en compte per a la propera...
      De vegades busquem la resposta a dins, quan en realitat només cal alçar la vista i mirar a fora, al músic del carrer.

      Elimina