dissabte, 9 de febrer de 2013

Penso ergo sento o sento ergo penso?

A vegades hi ha coses que penso i m'agradaria sentir,
i a vegades hi ha coses que sento que no m'agradaria pensar.
 
Imatge google: pensar o sentir
 

 

32 comentaris:

  1. Encertat pensament/escriptura que casa i molt amb la imatge triada. I com ho faríem, de no tenir cor amb què mesurar el cervell?

    T'envio un te amb pastes, calentonet :0)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jejeje! tens raó suposo que sento+penso ergo sum, no?
      Però és complicat fer que s'entenguin...uns van per aquí, els altres per allà!

      Em concentraré amb el te i les pastes i llestos! Petonet!!!

      Elimina
  2. La ment humana és molt dolenta, a vegades penso que no sé pas de què ens serveix!

    ResponElimina
  3. Pensar o sentir? Jo crec que ambdues són necessàries però des que vaig llegir que el cor té cervell cada vegada em decanto més per sentir, i així m'estalvio un pas. I és que, pensar, de vegades, em fa venir mal de cap.
    I ara que penso… sentir també! Hehehe…
    Hosti quin lio! ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. De ben segur q el cor mana, per+ò tothom està preparat per escoltar-lo sense sentir por? Suposo q és aquí on entra en acció el cervell. Si sentim diem o ens hem d'aguantar? Si pensem segons què som cpaços de canviar el què sentim?
      És un lio, sé, però vull pensar que si penso psitiu sentiré positiu i aconseguiré el que vull. Estic en ello...tot i que el sentir em confon, i els pensaments tb! Sí, un lio, ja ho pots ben dir!

      Elimina
  4. Les dues meitats del cervell, oi? Es complementen, encara que no ho sembli.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Suposo que sí tot i que sempre sembla q pesi més una que l'altra, no?

      Elimina
  5. a mi m'agraden totes dues coses, pensar i sentir alhora! Molt bona reflexió, Rachel!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bona reflexió, potser sí, però pensar i sentir alhora? Que el pensament racional estigui d'acord amb les sensacions? No ho sé pas! Ideal sí, normal? Sé pas!

      Elimina
  6. És impossible controlar el que es sent o el que es pensa. Seria com posar-nos una màscara per ocultar qui sóm.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Però segons el que pensem, com veiem la realitat, podem sentir una cosa o una altra...

      tot i que jo sóc la primera que em deixo perdre pels pensaments
      o d'altres vegades són les sensacions que manen i se m'enduen cap a indrets on la meva ment no vol anar

      Controlar-les un poc no estaria mal, eh! Hehehe!

      Elimina
  7. L'ideal seria pensar i sentir el que ens agrada...Però això acostuma a ser difícil, normalment tant els pensaments com els sentiments, van una mica al seu aire i si tenim la sort que hi hagi coincidències, doncs bé...
    No sé perquè hi ha el costum de dir que es pensa amb el cervell i se sent amb el cor, quan tots sabem que és la ment la que ho controla tot, potser perquè ho trobem més poètic...
    Petons de bona nit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per què l'ideal ha de ser difícil? Per què no podem pensar - sentir el que ens agrada, i el que no aire?
      Sento que els pensaments són els que ho compliquen tot plegat, per aquest motiu penso que potser si aprenem a fer-los anar...tot serà més fàcil, no?

      Petons de migdia! bé, tarda diria, ja...

      Elimina
  8. Una bona paradoxa, em semblen força inevitables les dues coses.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les dues són inevitables, però quina ve primer?

      Elimina
  9. Si vols que et digui la veritat, estimada Rachel, prefereixo sentir el que penso...
    Diga'm somiador...

    Petons

    Josep

    ResponElimina
  10. Si vols que et digui la veritat, estimada Rachel, prefereixo sentir el que penso...
    Diga'm somiador...

    Petons

    Josep

    ResponElimina
    Respostes
    1. El primer comentari és el que sents i el segon el que penses? Hehehe! ;)

      Somiar és sentir-se viu
      Sentir és ser
      però si aprenem a fer anar el pensar, potser vivim i sentim millor, no?

      Un petonàs!

      Elimina
  11. Pensar amb el cor és un somni, encara que tot aniria millor...potser!!
    Diguem que tot té la seva part positiva i negativa, el feliç i benvolgut equilibri.

    Bessets de dilluns!

    ResponElimina
  12. Fa poquet Rachel, he descobert, que podem modificar el nostre pensament. Però, com en tot,necessitem un entrenament i unes recerques...
    Penso que algún dia podrem fer les paus entre el nostre pensament i el nostre cor!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, jo també intento modificar el pensament, reconduîr-lo. Diuen que potser així, un pot crear la realitat que vol.
      Però de sobte, apareixen sentiments que no puc controlar i...tot se'n va a norris. Fins que el moment passa i seguim, com tu bé dius, fent les paus entre el pensament i les sensacions

      Elimina
  13. Responent a la pregunta del títol: per què no les dues coses? A estones d'una manera, a estona de l'altra i de vegades plegades.

    Ptns

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, no tot ha de ser blanc o negre. Millor una barreja de colors...

      Petonets!

      Elimina
  14. El pensament interactua amb el sentiment, tots dos en una sola força motora de la nostra vida.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, no cal separar les coses. Som tot un, un cos, un pensar, un sentir...una persona. Però no podem evitar (almenys jo) analitzar les nostra manera de fer!

      Elimina
  15. Podem lluitar contra els sentiments?
    Certament hem de pensar, per sentir-se com ens agradaria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No, els sentiments són els que són, però com tu dius, pensar a vegades ajuda. Pensar que et vols sentir bé...vull creure que pot incidir en el que sentim.

      Elimina
  16. Incideixen l'un en l'altre contínuament. Els pensaments influeixen els sentiments i els sentiments els pensaments. Depèn de cada persona tenen tendència a guanyar els uns o els altres.

    Hi ha persone s molt racionals que sempre deixen manar el seu pensament i acaben sentint en conseqüència i a l'inrevés també, persone s molt emocionals que acaben pensant com senten... bé, acaben és un dir, això no s'acaba mai. És una feina de per vida...

    I encara hi hem d'afegir el "fer" o "actuar" que és un tercer factor que també influeix. A vegades també va pel seu compte... havíem pensat que faríem tal cosa i al darrer moment en fem una altra i una cosa o l'altra ens fa sentir diferent, segur.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens tot la raó!!!A vegades, per molt que pensis faré això o allò, al final, per una estranya raó que no acabes d'endentendre, acabes actuant d'una altra manera. Suposo que l'actuar és el resultat del pensar i el sentir, o el no resultat ;)

      Gràcies pel teu comentari. I molt benvinguda al blog!

      Elimina