diumenge, 31 de març del 2013

Entre A o B... C

Entre morir o viure va escollir dormir.
Però se'n va cansar.

Entre badar o imaginar va escollir somiar.
Però què?

Entre nedar o volar va escollir caminar.
Però cap a on?

Entre tirar endavant o tirar enrere va escollir el present.
I ara què?

Entre morir o viure escull despertar.
Ja era hora!

20 comentaris:

  1. Si tries et pots equivocar, i si no tries també. ☺☻☺☻

    ResponElimina
    Respostes
    1. sí... :( i quan ets una cagadubtes de mena, com jo, facis el que facis, sempre penses que t'has equivocat! Bé, sempre sempre no, quasi sempre.

      Elimina
  2. He de confessar que a l'hora de prendre una decisió sempre em quede en un terme mig, al igual que al teu post, però al final sempre acabe rectificant la primera decisió que, al cap i a la fi, és la desencadenant de tot.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo sóc molt dolenta per prendre decisions, per això sempre busco la tercera opció ;)

      Elimina
  3. Despertar és una bona elecció!
    No adormir-nos i engegar els motors per avançar ja és una bona tria!
    No hi ha decisions equivocades, hi ha diferents camins que ens ofereixen opcions diverses i que sovint, amaguen sorpreses, imprevistos, revolts, precipicis, baixades, pujades,... i l'únic que hem de fer és estar ben preparades per a viure'ls i gaudir-los.
    molts petons i energia per a viure intensament!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, mar! Suposo que tens raó, no hi ha decisions equivocades, ho fem el millor possible. A vegades ens surt pitjor, a vegades millor. Moments de tot, però per viue sí, hem de despertar!
      Petonàs!!!

      Elimina
  4. Bo, boníssim, bonissimus, bonissimum!

    ResponElimina
  5. Escollir és el que té la vida...
    De totes maneres no crec que hi hagin equivocacions més que lliçons.

    Petons evolutius!

    Josep

    ResponElimina
    Respostes
    1. Però per aprendre o desaprendre, escollir o refusar primer hem de despertar.
      I despertar perquè volem, no perquè toca.

      Petons en creixement constant! ;)

      Elimina
  6. Només és una opinió:
    La primera, segons com, pot ser una manera de morir… viu!
    La segona i la tercera, perquè escollir… tot, tot, tot!
    La quarta i la cinquena… valenta decisió!
    Però només és una opinió… perquè suposo que la clau és el que diu en Josep.
    I ara me n'adono que no sé si el que t'estic dient ho dic per a tu o per convènce'm a mi mateix d'alguna cosa que encara se m'escapa.
    Petons, guapa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La primera és el resultat de no decidir. Dormir, segons com és morir, però tb pot ser viure. Hi ha maneres de viure que realment és com si anessis adormit.
      La segona i la tercera, totalment d'acord. Per què escollir? Intentem aconseguir-les totes!
      I sí, despertar no vol dir que sempre sigui agradable. Podem trobar coses que no ens agradin però...millor trobar coses que no pas viure adormida, no?
      Hehehe!jo tb escric coses que potse no acabo d'aplicar, però vull pensar que escriure-les és el primer pas per fer que es facin realitat, no?
      Petooons!

      Elimina
  7. Dormir és morir una mica, però té retorn...
    Si bades, sempre pots imaginar i a partir d'aquí construir els teus somnis...
    Caminar, cap on el cor et porti (plagi)...
    Amb el bagatge del passat, ara es pot dedicar a forjar el futur...
    Veus com dormir tenia retorn? Ja era hora que intentés ser feliç.

    Triar sempre és difícil, jo de vegades no em penso massa les coses i després m'adono de l'important que és reflexionar abans d'actuar, però sense angoixar-se...De totes maneres les coses no acostumen a passar com les havíem previst.
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hahaha! Tens raó, a vegades ens angoixem per decidir si blanc o negre, i acaba essent blau.
      Dormir, despertar, somiar, badar...tot és part de la vida. Suposo que com sempre, és qüestió de trobar l'equilibri.

      Petooonets!

      Elimina
  8. Bones reflexions Rachel! Jo quan estic malament sóc fan de la primera... no vull viure, però tampoc voldria morir... i llavors opto per dormir, perquè és com si no hi fos, però hi sóc... no sé si m'explico!
    Cadascú desperta quan li convè! Ptons!

    ResponElimina
    Respostes
    1. T'expliques perfectament. De fet, l'estat que tu descrius és, precisament, el que va inspirar la primera frase. I és que a mi també em passa això de no voler viure però tmpoc morir...solució? Dormir! hehehe

      Petons, aquests ben desperts eh!

      Elimina
  9. Quina reflexió més xula que has fet! A mi m'encanta dormir i somiar, és una fugida de la realitat? Potser sí, però a mi em va bé. Llavors triaria nedar, el passat i present i futur en pack, i sí, despertar tants cops com sigui possible!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs sí, hi ha moltes vegades que fugir de la realitat és una necessitat. Jo pel que fa a la tercer...primer vaig triar caminar, però com em va dir el Jaume, si es tracta de somiar, per què triar? així em quedo amb les tres: nedar, volar i caminar! ;)

      M'alegra que t'hagi agradat!
      Petooons!

      Elimina
  10. M'apunto al club dels dormilegues!! ;)

    Bessets!!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo ara en vinc, de fer una bona dormida. Ja porto tres dies fent unes supermigdiades...heheehe! Un vici? Mal costum? Perdre el temps? Morir una estona? Potser sí, però és el que necessito...si no el meu pensar em desil·lusiona i també acabo perdent el temps...

      Petons!

      Elimina