dilluns, 27 d’abril del 2009

moment transitori de melancolia

Estava mirant fotos al facebook, i de cop, m ha envaït com un sentiment de melancolia. A les fotos hi sortien els nens i nenes que temps enrere m havia tocat cuidar en algun moment. Ara ja no en són de nens, són joves, i jo m he sentit trista, rara, en veure que el temps passa i no hi ha manera de caçar-lo. El temps té pressa, no li agrada esperar, no li agrada estar-se quiet. Li agrada jugar, s'ho passa bé amb nosaltres, som la seva joguina. Ens fa creure que podem dominar les nostres vides, però realment la partida la té guanyada ell...que no para, que no es cansa, que segueix i nosaltres a remolc. L’única manera d’aturar-lo, en certa manera, és recordant. Però no gaire estona, perquè pots perdre’t... el temps segueix i se’ns endur...

dimarts, 21 d’abril del 2009

no sé per què tinc agenda



Agenda: Llibret on un hom apunta les coses que ha de fer, a fi de no oblidar-se'n.
Aquest és el significat que aporta el diccionari sobre la paraula agenda.


Significat de la paraula en qüestió en el meu diccionari: llibret que la Raquel porta amunt i avall, i que utilitza per apuntar les coses que hauria de fer quan està avorrida i/o quan no sap què fer.



Des de fa anys cada curs em compro una agenda. Bé, quan anava a l'institut la regalaven a tots els alumnes, suposo que amb la intenció d'inculcar-nos l'hàbit de portar un cert ordre a l'hora de preparar les coses. Però no en feiem ben bé aquest ús...sí, anava guixada per tot arreu, però no de les coses que havia de fer sinó de les dedicatòries que ens feiem entre els companys/es, poemes, dibuixos...quan més guixada millor. més endavanat, la vaig començar a utilitzar per apuntar els examens i les festes del cap de setmana, era quasi quasi, com una mena de diari. Però a partir de 2n de batxillerat, va començar a perdre protagonisme, i la mantenia gairabé en blanc durant tot el curs. A la universitat també, fins aquest any, que a principis de curs, moment en què sempre penses que aquest any sí, que aquest any canviaràs i t'organitzaràs, moment en què estàs positiu i t'ho creus, em vaig flipar i vaig pensar que si volia acabar aquest any havia de posar ordre, ser responsbale, constant, passar ls apunts a net...i tot això ho posaria en pràctica gràcies a la magnífica agenda que m'havia comprat, que em serviria per organtizar-ho tot.



val, l'agenda no està en blanc (en alguna cosa he millorat), ara bé, apunto les coses i no les miro. o la miro (perquè ahir la vaig mirar més d'una vegada, i fins i tot, hi vaig apuntar algunes coses) però no amb l'atenció que hauria de fer-ho. de fet, ahir s'acabava el plaç per participar en el fòrum d'una assignatura que faig per internet, i ho tenia apuntat, i ho vaig llegir, però...se m'ha passat! i avui m'ha vingut la llum...una mica tard...com quasi sempre...i jo em pregunto, per què tinc agenda? per què hi escric si realment no em serveix? és una mica hipòcrita per part meva, nar apuntant les coses, sí sí, i ben clares, i amb requadres i fletxetes...però a la pràctica, no em serveix de res, perquè m'acaba passant el de sempre...en fi, suposo que la utilitzo per consolar-me a mi mateixa, apuntant-hi les coses em dona la sensació que sóc una mica més constant...i no tinc tants remordiments...però realment, segeixo essent igual que fa 10 anys enrere, l'agenda és el meu cap, i el cap a vegades oblida...ara em tocarà mirar de presentar allò fora de plaç...

dissabte, 11 d’abril del 2009

què pensa el meu gat quan mira per la finestra???



El meu gat mira per la finestra i miola, imagino que li agradaria escapar-se per la finestra, enfilar-se pels teulats, acostar-se a la lluna, sentir-se lliure, aprofitar l'agilitat que té i sentir que quasi vola.

M'acosto a ell i miro per la finestra. veig la lluna. Avui està maca. Entenc que vulgui empaitar-la. A mi també m'agradaria. Sortir per la finestra, enfilar-me per les partes, ser àgil, sentir que quasi volo, sentir que floto, que toco la lluna, que arribo a les estrelles...però caic.


De cop contra la realitat. dura. Prohibit volar, prohibir saltar pels balcons. Almenys per mi. Ell, que ja ha provat això de la caiguda lliure i no en va sortir gens mal parat, sap que pot saltar. Ja ho diuen que els gats tenen set vides...en el meu, ja li'n queda una menys... però no tinc ganes que en perdi una altra...


L'agafo. No anirem als teulats ni a trepitjar la lluna, anirem cap al llit. Potser somiant podrem arribar-hi...qui sap...

Penso que m'agradaria ser un gat...i el meu gat, què li agradaria ser?? i a vosaltres???