dilluns, 30 de maig del 2011

A la recerca de moments màgics

La vida feta moments
Els millors , els màgics
Màgics i breus
Breus però intensos
Intensos i màgics
Màgics i confosos
Sí , confosos , t'enganyen
sembla que no n'hagis de sortir mai
i és que no voldries sortir-ne mai
et deixes abraçar pel moment
t'entra , sents l'energia especial
sembla que el tic-tac tic-tac deixi de ser però . . .
Màgia!
Quan te n'adones ja n'has sortit
ja et trobes en un altre moment
I és que la vida és això,  
moments i moments.
Moments de tot.
Canviants.
A vegades per positiu. 
A vegades per negatiu.
i a vegades màgics.
Com els d'ahir


Concert dels Manel.
Moment màgic.
Ells damunt l'escenari com en una mena de bosc màgic fet de llums artificials
Somnis vestits de fum de colors
Pluja de notes musicals transparents que queia fluïdament per tot l'auditori
Sentiments especials, intensos vestits de cançons amb lletres sencilles i properes
Connexió. Sentiment. M'arribava. Energia. Companyia. Sentia.
Moment màgic però . . .
pum, ja no hi sóc.


Realitat. Pensaments poc acollidors
Ràpid cap a Figueres , i de pas, a veure si se'n perd algun pel camí.

Final Champions.
Segona part.
Moment màgic.
Màgia disfressada de futbol
Bon futbol vestit de blaugrana
La pilota que no para, per aquí, per allà i . . .
Gol. Gol. Gol


Per què?
Imatges que parlen.
Blaugranes sentint la màgia del futbol
Gaudint , compartint , vivint moments màgics
Sensacions agradables però . . .
Ring!
El partit s'ha acabat.
Tenim la copa , sí.
El  futbol s'ha acabat
El moment màgic també
La màgia és efímera
i tornen . . .

Els pensament encarregats d'allunyar-me del moment.
Representacions mentals que fabriquen les meves idees quan no senten la màgia del moment.
Pensaments que contaminen. Idees tòxiques que no em porten enlloc.
Hi sobren.
Per a la recerca de moments màgics no calen.
Deixar fluïr, deixar fer , deixar sentir
i de tan en quan, sense voler , t'hi trobes.
Dins un moment màgic.
i t'emplena d'energia.
Carregues i vas fent


Vivint a la recerca de nous moments màgics . . .







P.D: El vídeo dels Manel no és del concert d'ahir , però la cançó és preciosa.

divendres, 27 de maig del 2011

27/maig/2011

Absent
em costa poc estar-hi
Aïllada
lluny del món real
però no sempre
Últimament desencantada
amb tot una mica
però avui, sobretot
INDIGNADA
Desperto
abandono per una estona el meu món
obro els ulls i no m'agrada el què hi veig
pals a gent que simplement està pacíficament asseguda amb les mans a l'aire
boles de goma contra gent que simplement mostren la seva INDIGNACIÓ de manera pacífica
porres contra el dret d'expressió
utilització de la força bruta per intentar disoldre la força de les persones unides
Que no hi sigui no vol dir que no ho senti, que no comparteixi
que no en parli mai no vol dir que no hi pensi que no flipi ni m'indigni per les imatges que avui corren per la xarxa

No calen més paraules. Les imatges parlen per sí soles , i encara que sembli impossible, no són de color gris.

My Blueberry Nights

Casualitats de la vida , ahir feia un petit escrit la imatge del qual representava amb una porta entreoberta i avui veig una pel·li que en fa referència :

a les portes ,
a les portes transparents
a la porta que està oberta però que  mai ningú vol travessar
a les claus dins d'un pot  esperant ser recollides per a tornar obrir aquella porta ,
a les portes que semblen tancades , però en realitat estant més que obertes , si les empenys , s'obren sense claus

Una pel·lícula sobre la complexitat de les relacions humanes . 
De veritats que fan mal , de paraules que no es diuen , de com un mateix lloc pot ser testimoni del principi d'una relació i del final tràgic de la mateixa. De persones , que es busquen , o que busquen perdre's , de persones que es mantenen , de persones que no s'obliden encara que ho intentin , de persones que van i venen , algunes que arriben tard ,  de persones que tasten digereixen i decideixen , d'altres que mai en tenen prou ( potser perquè simplement no saben el què volen) .  D'una noia que vol desaprendre a confiar en la gent i d'una altra que no sap com fer-ho .
De la vida com una partida de poker , tu pots jugar les teves cartes , fer servir la intuició però qui té l'última paraula és la sort. N'hi ha que en tenim , n'hi que no . Però suposo que la sort va i ve . . . per sort! (((espero)))

Bona música , bones converses , imatges especialment boniques i , amb veu baixa . . . (actors i actrius especialment guapos). M'ha agradat el què m'ha transmès.
No m'enrotllo més i us en penjo el trailer:

dijous, 26 de maig del 2011

Amb poques paraules vull . . .


Pensar menys per viure més .Imaginar menys , somiar menys per experimentar més . Sentir més . Tenir menys por . Tancar menys portes per tenir més . Poder perdre més , poder oblidar més ja que vol dir poder viure més.

dimarts, 24 de maig del 2011

Espontàniament abans d'anar a dormir

Que els minuts passen
Que les hores passen
Que els dies passen
I les setmanes , i els mesos , i els anys
Que ja no aguanto més , a voltes em desespero. Masses fustracions
Que el temps va endavant , que tot es mou menys jo ,
que em moc per res . 
Per desfer camí fet , per emplenar més el pes  la motxilla
Jo desfaig i el temps fa
En direcció contrària
El temps fa, jo desfaig
Contradiccions , jo sóc així, vulgui o no vulgui m' hi trobo
 I les nits . . . són fredes , massa fredes , sempre fredes.
I silencioses
Ni  lluna ni estrelles , des del meu llit no les puc veure
Abraçada a una llum imaginària .Quin remei!
M'escalfa , això sí.
No és real, això també, 
però almenys ho sé.


Bona nit!

dilluns, 23 de maig del 2011

Jugant

Quan no sé què fer,  jugo a un joc :
                          
                          música , 
                          imatges al google , 
                          que em parlen , que em criden, que em diuen. 
                          M'hi paro. 
                          Obserbo . 
                          Escolto  
                          i hi poso paraules 


Música : Dark Sanctuary "Elle est l'aube"
 
Imatge : "El corazón de Arlene", de la Victoria Francés. Si us agrada podeu entrar a la seva web . És molt especial.

Paraules :

Va néixer nina . De plàstic. Sense cor . Ho va demanar abans de néixer , quan encara tot és possible  . No volia ser normal . No volia tenir un cos fràgil com el dels humans , però tot i ser nina , no va poder evitar fer-se gran abans d'hora . Se n'adonà que per molt que intentés refugiar-se darrera d'un cos artificial els fils la seguien. Va ser conscient, doncs, que aquests fils ja t'acompanyen abans , fins i tot , de néixer . Que no decideixes , que els fils manen . O millor dit , els fils hi són , sí , però i si decideixes trencar-los? Què passa?

Era una nina . De plàstic . Sense cor , però tot i així sentia. No va poder evitar sentir-se penjada per totes bandes. Pel cap, pels braços, per les cames . . . per tot arreu , fins i tot pel cor, encara que no en tenia , i feia mal. Dolor neuropàtic en diuen, quan et fa mal una part del cos
que no tens, o no hi tens sensibilitat, però tot i així sents que et fa mal. Feia riure, una nina, de plàstic sense cor per no patir els mals humans es veia lligada per tot arreu i a més amb dolor neuropàtic .

Però allò que més l'entristia era no poder seguir les precioses papallones i bombolles que l'envoltaven en aquell niu de fils interminables. N'estava tipa. Voldria lliurar-se'n . Però com? Quin fil havia d'estirar? Quin fil la duria cap on ella volia anar? I si escapava però perdia a les papallones i les bombolles?
S'atreviria a estirar?





Continuarà    . . . 








dissabte, 21 de maig del 2011

Sobre l'ésser i el jo

Avui sento que jo no sóc jo.
Ja fa temps que ho sento.
Avui en sóc una mica més conscient.



Que dins meu no només hi sóc jo , hi ha quelcom més profund , l'ésser, que sent i desitja intensament. L'ésser profund , que sento que vol fer , experimentar , connectar , sentir , tocar , volar , viure , conéixer però jo no li puc donar. Li dic que no desesperi , tard o d'hora sortirà del meu jo i en trobarà un altre més adequat a les seves necessitats. De moment , però , s'ha de conformar en veure, recordar-les o imaginar-les les coses meravelloses que hi ha en aquest món. Que n'hi ha , ho sé , però el meu jo no hi arriba. Sobreviu , simplement , intentant conviure de la millor manera amb l'ésser profund , que sap el què vol però viu atrapat al meu jo.




I quan en surti , veurà la llum , veurà el camí
veurà la flor i un altre jo que l'apropi a la seva plena realització.

dimecres, 18 de maig del 2011

Fum de res

No demanava la lluna. 
Només veure les estrelles de tan en quan. 
Però com sempre, només se li concedeix veure el fum
fum de res, 
fum que se li escapa d'entre les mans abans d'haver encés cap foc.

Sort del sol!


dilluns, 16 de maig del 2011

Segueixo flipant

Amb cava i Russian Red

Aquest dijous toca a l'auditori de Barcelona. Espero sorprendre'm a mi mateixa i anar-hi.



La seva veu m'arriba. Endins, molt endins.
Ha de ser brutal veure-la en directe.

Sort d'aquests moments de flipada amb la música.

P.D. Si algú em llegeix , i es veu que li agrada , i passa que s'anima i hi vol anar . . .

dissabte, 14 de maig del 2011

Flipant

Flipant amb . . .

la capacitat que té la música
la capacitat que tenen algunes paraules, encara que siguin escrites,
la capacitat que tenen alguns somriures
la capacitat que tenen algunes mirades
la capacitat que tenen alguns moments

. . . per acompanyar , per fer volar , per fer sentir , per recordar.


(Flipant amb la capacitat que tinc per flipar-me amb qualsevol flipada.)



(Flipant amb la capacitat que tinc per no verue-hi clar) perquè fet i fet . . . no em puc queixar, avui ha estat un dia flipant:

he volat amb bona música
m'he sentit acompanyada per algunes paraules
he vist uns somriures i una mirada que feia temps que no veia
i he viscut més d'un moment maco, amb bona companyia que m'ha fet sentir contenta


(Flipant amb la capacitat que tinc per flipar-me i desflipar-me en un mateix dia)

Flipant amb radiohead. 
Flipant amb el so de les tecles del piano
Flipant amb la sensació que em produeix el seu so
Com si enlloc de tocar el piano em toquessin a mi
Les sento dins meu
Com si les toqués jo
Fipant amb el record d'acariciar-les
Flipant , flipeu . . . 

(((En el fons, flipant per coses que no m'agradaria flipar)))

divendres, 13 de maig del 2011

Somiar també té peròs



No en sabia de lluitar
Sí de somiar
Ja és maco, ja
Però no és real
Quan volgué viure
Se n’adonà que se n’havia oblidat


P.D. El videoclip de Sopa de Cabra preciós!

dimecres, 11 de maig del 2011

Un passeig terapèutic

Ahir, cap a les 18.30 , en sortir de la terapeuta :

Sense presses
sense por
tranquil·la
ni excessivament feliç
ni excessivament trista.
Simplement hi era
en el present
en el moment
en el camí.

Fent camí
cap a la resi
en el fons, cap enlloc en concret.
"tan debò no arribi mai"
i és que n'estava gaudint de la tornada.
Senzillament, un passeig
amb agradables sensacions
buscant l'escalfor del sol,
respirant l'aire d'aquesta Girona disfressada de flors
observant la muralla des de lluny.

Anar rodant,
lentament.
Mirant els petits detalls,
el quadre de la setmana de la galeria del c/Nou
la papallona de color verd que descansa sobre la flor blava de la plaça Catalunya
les arrels dels arbres, amagades sota terra, que apreten la vorera intentant rebentar-la 
Distreta mirant les cares que se'm creuen
n'hi ha tantes!
i sembla mentida però cap d'igual.
Totes diferents!
Mirades de complicitat
ulls fugitius
ulls fixats en un lloc concret, directes, amb presses
d'altres sense mirar enlloc, perduts.
Cares agradables,
estranyes,
familiars,
i d'en tan en quan algun somriure que se't creua.
Per res, perquè sí.
Màgia!!!
Agradable.
I aquella nena que em mira encuriosida des del seu carret
Li faig un llengot,
la vull fer riure
que vegi que no mossego.
Hi ha tanta gent amunt i avall
tants pensament
tants sentiments
tantes preocupacions.
Més detalls . . .
L'allargada ombra de l'home del bastó,
l'agradable somriure de la farmacèutica,
el bon tracte del noi del mercadona.
Curiositat
complicitat
espontaneïtat.

Màgia!!!
Ahir la sentia
i és que perquè la vida flueixi així , com va
a la seva manera
n'hi ha d'haver.
I és que perquè el món rodi així ,
com ho fa ,
sense que ens n'adonem
n'hi ha d'haver.
De màgia,
d'energies,
de connexions,
de casualitats,
de causalitats
de guions preestablerts . . .
Qui sap.

Màgia
ahir la sentia
flotava
llàstima que no sempre m'arribi

o si . . .
però en forma de màgia negra.
I és que res no és perfecte,
ni tan sols la màgia.

dimarts, 10 de maig del 2011

Déjame entrar


Avui he vist aquesta pel·lícula.
No és una simple pel·lícula de vampirs, és molt millor.
No és una simple pel·lícula sobre el bullying, és atípicament real.
No són dos simples nens, són dos éssers vius, simplement.
Es deixen entrar a les seves respectives vides i . . . comparteixen soledat.

Amb tocs de màgia, d'imatges maques, també d'horroses, de bona música, de silencis, de melancolia, de persones que entren, d'altres que se'n van, de surrealisme . . . amb tocs de vida i de mort, però sobretot, amb tocs d'amor, de tendresa.

diumenge, 8 de maig del 2011

I segueixo amb música

Poc a dir. Menys a pensar.
Simplement , em deixo abraçar per la música.


No sempre tinc paraules , ni noms , ni guions.
Ni ho vull.
Simplement volar amb la música , que se m'endú.
Música amb moviment que em fa sentir.
Vibracions escampant-se , és curiós.
La màgia de la música , bona companyia abans d'anar a dormir.


dissabte, 7 de maig del 2011

Desaprenent a pensar, amb bona música

"No ets els teus pensaments, Raquel" em va dir.
Jo, pensativa, ho vaig qüestionar. Intentava entendre-ho però em costava. Ho dubtava. Creia saber que som el què pensem, que som perquè pensem.

"Cogito ergo sum" deia el filòsof, i ara, venia aquest il·luminat i em deia que no, que els pensaments són superficials, exteriors, que el què jo sóc és quelcom més profund, capaç de mantenir-se al marge dels pensaments, contradictoris, inquietants, desequilibrants tantes vegades.

No ho entenia. Però crec que ara començo a veure-ho: els pensaments van i venen i tenen la capacitat de contaminar fins i tot la sensació més maca.

Desaprenent a pensar amb el cap. Aprenent a sentir sense anar més enllà. Intentant ser jo i connectar amb el món. Obrint la ment.

Les següents melodies m'hi ajuden.



 Espero que us agradin.

P.D. He de reconéixer, però, que entre la teoria i la pràctica hi va un gran pas, i que no sempre els pensaments són decencertats. Imagino que s'ha de trobar l'equilibri . . .

divendres, 6 de maig del 2011

Estúpida somiadora

Innocent, estúpida somiadora
esperava la carta que mai arribaria.

Realista, aparentment racional,
sabia que la carta mai arribaria

Tot i que ella visqués en un núvol
no hi creia en contes de fades,
ni en contes de bruixes,
ni en contes d'ésser màgics que poden volar
Li agradava llegir-los, imaginar-los,
però sabia que no eren reals
No hi creia ni hi havia cregut mai
Vivia en un núvol, sí,
però en un núvol engabiat.










Massoca, aparentment il·lusionada
baixava les escales,
corrents,
quan veia el carter.
Obria la bústia
tremolant
sentint que potser hi trobaria la carta
sabent que no hi seria

Trista, aparentment escarmentada,
es deia que a l'endemà ja no hi tornaria
però . . .

innocent, estúpida somiadora com era,
ja us podeu imaginar el no-final de la història . . . 

Espontàniament en castellà



Quiero vivir pero no así.
Me refugio en los pequeños detalles.
Me digo a mi misma que yo no necesito lo que los demás.
Excusas , supongo.
Excusas , lo sé.

Y es que a escondidas . . . 
Sigo soñando lo de siempre
Sigo emocionándome con lo de siempre
Sigo buscando sin saber el qué, como siempre

Y es que en el fondo creo que . . .
Quiero vivir
Quiero vivirlo todo
Quiero vivirlo todo , sí , pero no así

Querer es poder , dicen.
Se equivocan
Querer no es siempre poder
Así que simplemente . . .

Quiero vivir
Quiero vivirlo todo
Quiero vivirlo todo , tanto como “el puedo” me deje.




(Us penjo un text que em va sortir ahir, afegint paraules, comes, punts... a frases mig escrites d'alguna llibreta. Us el penjo avui perquè aquests dies he estat sense internet (sempre va bé demostrar-se a un mateix que es pot viure sense internet, encara que reconec que en algun moment l'he trobat a faltar). En fi,  acostumo a escriure en català, però de vegades hi ha frases, pensaments que se m'apareixen en castellà. Havia pensat traduir tot el text al català, però no m'acaba d'agradar, no és el mateix, així que finalment he decidit penjar-lo tal i com el vaig deixar ahir)

dilluns, 2 de maig del 2011

I a la fi...arribà la corrúpia

Fa dos anys, durant les Festes de la Santa Creu de Figueres, passejàvem el meu germà i jo mentre la meva mare restava perduda, no recordo a on, per la Fira d'Artesania. Passejàvem entre les diferents paradetes que hi ha però una en concret ens cridà l'atenció. Ens hi aproparem.


"Els Corrúpies", s'anomenava. Entre unes cortines que recordaven a les d'una tenda medieval, hi vam descobrir un home entranyable que, mentre mirava una mena de peça de fang, anava aconsellant a la persona que tenia davant. No sabíem ben bé què feia, no sabíem ben bé què deia, però el seu posat especial, la seva veu suau, les seves paraules i la seva manera de dir-les ens cridà l'atenció.

Volíem posar-nos a la cua, volíem saber quines paraules tindria reservades  per nosaltres, ens va fer gràcia però . . . poc decidits com som, vam decidir no fer cua. Vam pensar, "en un altre ocasió serà . . ."

Me'n vaig penedir durant dies. "Hagués hagut de deixar-me endur per les sensacions del moment" em deia. I és que aquell dia, en aquell precís moment, sense buscar respostes a res en concret, vaig tenir la sensació que aquell home tenia pensaments interessants per compartir, però aquests pensaments haurien d'esperar.

L'any següent la fira d'artesania em passà desapercebuda. Recordo que el dia en qüestió plovia, i jo no estava gaire animada. Feia dies que no feia res, de fet, feia anys que no gaudia de les festes com ho havia fet en altres èpoques, i això em dolia. Vaig quedar amb una amiga que feia temps que no veia i va ser ella qui, per casualitat, va comentar que havia anat a fer-se una corrúpia de bon matí a la fira d'artesania  ("és una senyal" em vaig dir), que cada any ho feia, que si era molt agradable, que si li ben encertava tot el què li deia . . . La tarda era fosca, plovia, no només al cel, era tard i ho tenia difícil per arribar-m'hi així que dins meu vaig pensar "Ai aquell home, aquest any tampoc podré. . ."

Així que l'objectiu d'aquest any era clar : fer-me una corrúpia.
Hi he passat quatre vegades per davant. Sempre hi tenia cua, i jo que me la volia estalviar pensava "si torno més tard" però cada vegada que hi tornàvem hi havia més gent. Al final ens hi hem posat, la meva mare i jo. Hem estat més o menys una hora de cua però el més important de tot és que . . . HA VALGUT LA PENA.

Hem descobert a un home savi, que sap llegir a les persones. Un home intuïtiu, que comparteix sàvies paraules a aquells qui s'acosten a la seva parada. No són només paraules, són mirades, somriures, acompanyament, comprensió, preguntes intel·ligents . . .

A partir d'un tros de fang que tu prèviament has apretat, llegeix coses de tu, del teu caràcter, de la teva vida, de la teva manera de fer i amb un art increïble et dona pistes per a procurar millorar.

 Em quedo amb tot el què m'ha dit, però vull compartir les següents frases:

- No crec amb deus, ni amb màgia, ni amb esperits. Crec en les persones. Crec en tu, sí, en tu, però primer, ho has de fer tu mateixa.

- Què és més important, el què fas o el que deixes de fer?
Jo ja sé la resposta però me la reservo per mi. Només us diré que em servirà per aplicar-la als dubtes i més dubtes que tinc diàriament.

I ara sí, ja puc dir que a la fi . . . m'arribà la corrúpia.



Espero tornar-hi l'any vinent havent sabut treure bon profit de les seves sinuoses paraules .