dimarts, 29 de març del 2011

Paraules que sento sense sentit

No som. Sentim.
o . . . Sí som, per això sentim.
o . . . Som i intetem no sentir.

Caos, descontrol, il·lusió, desil:lusió = sentir.
Sentir. Por. Frenar?
Però . . . encara que no volguem, sentim. I . . . fa ràbia!

Viure. Sentir.
Sentim. Som.
Som tot. Sentim de tot.

Contradiccions,
sensacions desdibuixades,
remolins
com la vida mateixa.

dijous, 24 de març del 2011

Intentant descorçar l'escorça

Escorça: Part externa de l'arrel, la tija i les branques de les plantes llenyoses.

Jo la tija. El passat les arrels. El futur les branques. Tota jo, arrels, tija i branques envoltades per escorça. Aparentment dura. Aparentment protectora. Volent i sense voler. Protegida per una escorça que si bé és necessària, s'ha endurit tant que no la puc trencar. S'ha eixamplat tant que no hi puc veure gaire res.

Tija, arrels i branques envoltades per una escorça resistent durant molt de temps. A vegades m'ha fet bé, d'altres no tant. Escorça com excusa? Ansietat disfressada d'escorça? O escorça disfressada d'ansietat, d'angoixes, de pors. . . ?

En desconec  l'autor/a
Em protegeixen? Sí.
De fora? Potser.
De mi? No.







L'escorça, pèrò, es pot foradar. Esperança!!! Ja comença a tenir petits forats. Orfidals, escitaloprams, primaveres, somriures. . .? Qui sap. Però, sigui com sigui, sento (o vull sentir) que l'escorça s'obre. Mica en mica i no del tot, però l'espai suficient perquè jo hi pugui treure el cap, i potser, fins i tot una mà, un braç i. . . Ja veurem. La tija té ganes de sortir-ne, té ganes de conéixer, de tocar, de sentir, de comunicar, de respirar. . . La primavera? Els orfidals? Les ganes? Qui sap. 

L'escorça té forats. Petits, però si els busco minuciosament els veig.

dilluns, 14 de març del 2011

Un dia més

Era un dia fosc a la ciutat de Girona, un dia plujós. No era un dia lleig, la pluja també és maca de veure, de sentir. Tampoc era un dia trist. Simplement era un dia normal, com els de sempre últimament, tranquils, sense grans plans, sense grans canvis... un dia normal que la pluja acompanyava delicadament.

Un dia amb excusa perfecte per no sortir, per no anar a cap lloc en concret. Un dia perfecte per quedar-se a l'habitació, escoltar música, badar i posar-se al dia amb els papers. Era un dia perfecte per acabar aquell currículum que tenia a mitges, o fer aquella trucada que sempre deia que havia de fer però que mai acabava de fer. Era un dia perfecte per "tatxar" les tantes coses que tenia a la seva llista de "coses pendents" però...

com que era un dia normal, com els de sempre, la llista no va disminuir, més aviat el contrari. No sabia què havia pogut passar perquè, de fet, la llista va està sempre a cobert, però sembla ser que, d'una manera o altra, l'aigua de la pluja es va esmunyir dins de l'habitació i va regar la llista de "coses pendents" com si d'una planta es tractés perquè aquesta va créixer d'una manera desmesurada. No hi havia manera d'aturar-la! Les coses de la pluja, inexplicables a vegades, llistes de "coses pendents" amb vida pròpia, les coses de la vida...

La noia, una mica estranyada per tot allò es va dir:
"Fa un dia fosc. Un dia plujós. És un dia perfecte per estirar-me al llit i aclucar els ulls. De ben segur que així, ho veuré tot més clar..."
"El falso espejo" de Magritte

dimarts, 8 de març del 2011

Acompanyada...

. . . gran part del dia, per la següent cançó: "L'aniversari", dels Manel. Jo no me la puc treure del cap.



. . . i en aquests moments, per un sentiment com de pèrdua abans d'haver-ho tingut.
El coneixeu???
Espero que no.


Bona nit i bons somnis!

dissabte, 5 de març del 2011

El cigne negre

Som jo i una altra. Som dues; o més.
Deixo de ser jo per ser l'altra que també és jo.
Lluitem. Ens frenem. No som.
Ni l'una ni l'altra, les demés. Segons el moment. Jugant a ser funàmbula.
Sóc moltes. Sóc masses o potser, en el fons, ni jo, ni l'altra, ni les demés.
No som, només sóc, una, la mateixa. Però quina?

Caic, finalment, cap a un cantó de la corda o segueixo lluitant per no perdre l'equilibri?
Sóc o som?


Jugant amb les idees abans d'anar dormir gràcies a "El cigne negre". M'ha agradat molt. Moments de tot. Contradiccions (el pa de cada dia, no?). Imatges boniques. Imatges impactants. Imatges dures. Bona música. Reflexions... Us en penjo el trailer.