dimarts, 20 d’octubre del 2015

El diàleg de l'absurd

Em pregunto si puc comptar amb tu
M'ho pregunto
i no t'ho pregunto

Em pregunto si no te n'adones que em pregunto
M'ho pregunto
i no t'ho pregunto

M'emprenyo perquè em pregunto i no trobo resposta
M'ho pregunto
i no t'ho pregunto

Em preguntes i et contesto amb un somriure
No passa res
:)

Com pot ser que no te n'adonis? em pregunto
M'ho pregunto
i no t'ho pregunto

dissabte, 11 de juliol del 2015

Aprofitant els somnis...

I després de tant de temps em trobo...

Enfilant el somni
desfilant realitats
Apagant pensament
encenent inconscients

per provar allò que no se sap que es vol
o allò que es vol però se sap prohibit

Prohibint realitats...
i volant entre somnis enfilats!

Extreta de mr.Google

dissabte, 28 de març del 2015

Quan l'angoixa parla després calla

- Xerres amb la veu lletja. No te la creguis. Fes servir les seves paraules només per crear històries laberíntiques i fascinants
- La veu no, les veus!
Tu ni cas. Que s'expliquin les històries de terror elles soles

La por, l'angoixa, la tristesa, no s'entenen i criden, es barallen i el cap sembla que m'exploti. La raó em diu que m'estic tornant boja, però la coherència em calma, sap que moments només viu de moments que comencen i s'acaben. M'ho repeteixo però la por té força, i m'escanya el cos, els músculs es contrauen i les veus lletges segueixen. "Que parlin entre elles" em repeteixo, mentre busco a serenitat, però xerren amb força i quant més criden menys jo, i quant menys jo més lluny, i quant més lluny més por i intento no escoltar-les, les escric perquè marxin de dins, perquè es quedin al paper mentre en penso de maques com cel
                                                                              lluna
                                                                                    cotó fluix
                                                                                        poesia
                                                                                            escuma
                                                                                                 xiuxiuejar
                                                                                                         dolç
                                                                                                              carícia
                                                                                                                 maduixa
                                                                                                                    encisador
                                                                                                                       guspira
                                                                                                                          queixalada
                                                                                                                            nyam!
                                                                                                                             jaç
                                                                                                                              xalar
                                                                                                                                ales
                                                                                                                                   al·literació
                                                                                                                                      somni

Sembla que les paraules maques han guanyat, i segueixen ressonant dins meu...  aixopluc
                                                                                                                                               plugim
                                                                                                                                            estel
                                                                                                                                 gronxador
                                                                                                                                                                

diumenge, 18 de gener del 2015

Perquè els amics blocaires també formen part del meu tren...

Onze anys que vaig haver de canviar de tren, així, de cop, com si res, o més ben dit, el meu tren va patir uns desajustos inesperats. Vaig estar en una parada poc agradable durant molt de temps. No volia moure’m, però la vida em va empènyer a reprendre el viatge. 

El trajecte no sempre ha estat bonic, de vegades he passat (i passo) per ombres, boscos frondosos, pous profunds on caic, muntanyes que pugen i pugen però  per sort, el tren es mou  i canvia de paisatge, i en aquest mateix trajecte  també hi veig molta llum: somriures contagiosos, mirades encisadores, abraçades, poesia a dojo, petons i petonassus,  riures, sopars terapèutics, carícies, copetes de vi amb bona companyia, llunes precioses, sols que escalfen, runs runs de gat, caigudes divertides, casualitats flipants, melodies que em fan vibrar, àngels (virtuals i no virtuals)... que venen, que van, que tornen, que m’ajuden, que em fan volar...

per tot això volia dir que, malgrat les dificultats, malgrat els mals moments, en el fons és un plaer seguir compartint trossets de vida amb tots vosaltres, els que hi vau ser, els que hi sou i els que hi sereu. Gràcies per compartir trajecte!

Extreta d'internet