diumenge, 18 de gener del 2015

Perquè els amics blocaires també formen part del meu tren...

Onze anys que vaig haver de canviar de tren, així, de cop, com si res, o més ben dit, el meu tren va patir uns desajustos inesperats. Vaig estar en una parada poc agradable durant molt de temps. No volia moure’m, però la vida em va empènyer a reprendre el viatge. 

El trajecte no sempre ha estat bonic, de vegades he passat (i passo) per ombres, boscos frondosos, pous profunds on caic, muntanyes que pugen i pugen però  per sort, el tren es mou  i canvia de paisatge, i en aquest mateix trajecte  també hi veig molta llum: somriures contagiosos, mirades encisadores, abraçades, poesia a dojo, petons i petonassus,  riures, sopars terapèutics, carícies, copetes de vi amb bona companyia, llunes precioses, sols que escalfen, runs runs de gat, caigudes divertides, casualitats flipants, melodies que em fan vibrar, àngels (virtuals i no virtuals)... que venen, que van, que tornen, que m’ajuden, que em fan volar...

per tot això volia dir que, malgrat les dificultats, malgrat els mals moments, en el fons és un plaer seguir compartint trossets de vida amb tots vosaltres, els que hi vau ser, els que hi sou i els que hi sereu. Gràcies per compartir trajecte!

Extreta d'internet