dissabte, 30 de juny del 2012

Animalia


Entre gossos, gat i un bitxo verd que acaba d'entrar. Els observo i jugo a imaginar-ne les expressions. Ells dos, que van d'adults, posen cara seriosa de "a mi no m'emprenyis que jo passo d'aquestes collonades". La miren, tranquils, des del banc del menjador, sabedors que la petita boja Glauca no s'hi pot enfilar. Tot i així, i amb les mateixes ganes que té un nen de descobrir món, ella no es dona per vençuda i ho intenta. Li és igual que la deixin de banda, els provoca amb cara de "pillina"...

El Pitu la mira i ni s'immuta. És curiós, però des de la seva arribada sembla que s'hagi envellit de cop. Ella, que gaudeix d'una sobredosi d'energia, se'l mira i el segueix cap a l'habitació, li vol mossegar les orelles però ell no es deixa, i és que la petita juga amb tot, ara amb la fregona, ara amb els meus peus. L'Andreu que, com no, va a la seva, segueix al banc. Com tots els gats, és un ésser superior i té l'habilitat d'aparèixer i desaparèixer per art de màgia. Sense ser-hi del tot, percep magistralment tots i cada un dels moviments que s'esdevenen a la casa. Ara mateix acaba de detectar la nova presència voladora, el bitxo verd, a qui mira fixament mentre fa una paradeta sobre el marc de la foto del meu germà petit. La Glauca segueix amb ganes de gresca i en Pitu em diu sense obrir la boca que s'hi pot pujar al meu llit. Al·lucino. Com que ha estat tan convincent i es tracta d'una qüestió de supervivència, li dic que sí (però que no serveixi de precedent).

Entre gossos, gat i un bitxo de color verd, que ha resultat ser un bernat pudent. L'Andreu segueix a l'aguait, quiet, a l'espera del moment més òptim per atacar-lo, la Glauca ha aconseguit animar en Pitu -suposo que per pesada- i la Rachel pensa que un món sense ells seria d'allò més avorrit.  Un bon espectacle l'Animalia davui...

M'encanten!


P.D. Al final, fins i tot l'Andreu s'ha volgut afegir a la festa , i de quina manera! El bernat pudent? Crec que ha tingut un final lent, tràgic i dolorós. Coses de gats!

dijous, 28 de juny del 2012

Entre selves


No hi veus clar. Plantes estranyes, lianes que et lien, arbres gegantescos. Et trobes perduda però necessites aliment. Segueixes buscant. De sobte sents un rugit. Pares. Intueixes una presència al darrera. Dubtes. Em quedo quieta i potser passo desapercebuda? No. Ja t’ha vist. Notes com es va acostant, a poc a poc, el sents cada vegada més a prop. No aguantes més i arrenques a córrer. El lleó fa un salt i et segueix, i ho saps des del principi, que ja t’ha caçat, que és més ràpid que tu! Tot i així, ho intentes amb totes les teves forces. Corres sense pensar, tires i no saps cap a on, desesperada, les cames ja no et segeueixen i saps que el lleó ja el tens quasi al damunt, i t'imagines les mossegades, el dolor, la sang, la mort, quina manera de morir! Fins que...


...despertes!!! I te n’alegres de viure la teva realitat, que al cap i a la fi, no està tan malament, que no hi ha cap lleó devorant-te. Tranquil.la, respires i somrius. Segueixes pensant i rius. Què estúpida! I tant que n’hi ha de lleons, el que passa que no se'ls reconeix tan fàcilment. Que la selva humana és més cruel. Els lleons semblen gatets, encantadors, inofensius i quan te n'adones, ja se t'han cruspit! I el que és pitjor, segueixes viu.

Potser millor tornar al malson???

dimarts, 26 de juny del 2012

Les hores perdudes

Buscant la cançó perfecte per escoltar abans d'anar a dormir
Rebuscant les paraules adequades per transmetre el què sento en aquest moment
Cercant la màgia que trobo a faltar en vídeos musicals que el Sr.Youtube em regala
Imaginant coses boniques perquè m'acompanyin al llarg de la nit
Pensant el somni ideal per invocar-lo abans de creuar la línia a l'altre món
Esperant res
Desesperant per tot
Anar passant les hores, els dies i la vida
Arribant a un demà que ja és avui
i jo seguixo aquí,
pensant en les hores perdues.



Perdo el temps???

divendres, 22 de juny del 2012

Moments de barri

Baixo a la plaça i mentre faig unes quantes cerveses observo el moviment. Els nens em criden l'atenció:

Tenen un problema: la pilota es penja
Pensen una solució:  tirar una altra pilota
Són feliços quan: les dues pilotes baixen

Potser és això: els problemes que ens trobem tenen fàcil solució. Potser els grans moments de felicitat es basen en petites victòries. Potser no, segur. La vida és més senzilla del que ens volen fer creure i... viure moments de felicitat no és tan impossible. Potser és que hem de fer servir la lògica dels nens, i és que com diu El petit Príncep "Totes les persones grans han començat essent nens. Però n'hi ha poques que se'n recordin. ". Potser és això, ens hem de retrobar amb el nostre propi nen i no buscar res més.

Baixo a la plaça, faig unes cerveses, observo als nens i aprenc. I somric, i penso, i sento que la felicitat són petits detalls, com aconseguir la pilota que havies perdut.

dimarts, 19 de juny del 2012

Penjada

warwick goble

No, no estic de vacances ni he decidit tancar el blog, simplement estic penjada de la parra.Penjada de pensaments repetitius que em distreuen, de somnis que no acaben de ser, de flors que no acaben d’obrir-se. Penjada d’il·lusions i de desitjos que no maduren. D’idees que fan bona olor però que no sé regar perquè germinin físicament. Jugant amb les tiges -fràgils, flexibles- trontollen i em desafien. Practico l’equilibri, el donar voltes sense marejar-me i el saltar tot gaudint de la caiguda, i entre salt i salt busco unes paraules perquè el desaprenent a viure segueixi vivint.


No, no estic de vacances, simplement penjada a la parra
de sensacions, de sentiments, de pensaments
Diferents olors, diferents colors.

dilluns, 4 de juny del 2012

Oniria e Insomnia

A vegades sóc Oniria, a vegades sóc Insomnia
però quasi bé mai trobo el complement.


 Sempre em queden la Lluna i les estrelles
algunes converses penjades de mitjanit
i sobretot la música, les cançons.
Avui se m'enduen les dels Love of Lesbian,
que m'arriben, que m'acompanyen, que m'emocionen
lletres que sento com a pròpies.

Si algú s'atreveix a coincidir amb mi al bar La Bohemia...
si algú creu que podem jugar junts a caminar sobre els cables...
que m'avisi!

diumenge, 3 de juny del 2012

Dolça companyia




Em dones la mà                                 sense tenir-ne
Em fas vibrar                                     i no tinc cordes
Pell de gallina                                    sense carícies físiques
Em fas viatjar                                     només tancant els ulls
M’emociones                                     perquè et sento a dins
Em fas volar                                       tot i que ja no et puc tocar
Recordo                                             cada tecla del teu cos
M'hi passejo                                             i les faig sonar totes
Imagino                                              que hi jugo amunt i avall

Il.lustració: Jerico Santander

Piano                                                  que aquesta nit em fas l’amor
La teva melodia                                             la nostra millor còmplice
Dolça companyia                               quan em dones la mà.