Visita cada dia el mateix bar esperant trobar-se a qui no es vol trobar. Li és igual si no l'ha vist. Va ser divertit, res més. A ella no li agrada, ni espera veure'l, i encara menys tocar-lo llepar-lo i/o tenir-lo dins seu. No, no, no! Allò va ser una experiència més, una mica boja sí, i excitant i divertida i estimulant i... res de l'altre món. No es repetirà, seria una estúpida si ho pensés, no? I encara més si imaginés tot el que li agradaria fer si es tornessin a trobar, d'entre copes; però no passarà. Ara que...
i si avui sí?
i si avui el veu??
i si avui sí és ell el qui acaba d'entrar per la porta???
i si avui sí?
i si avui el veu??
i si avui sí és ell el qui acaba d'entrar per la porta???
S'acaba la copa de vi. Li demana al cambrer que li'n serveixi una altra, es gira tímidament mentre s'eixuga els llavis (no fos cas que li quedin restes de vi) i...
Res.
Saber-lo tan a prop i no veure'l,
no veure el que vol beure
no veure el que vol beure
acaba bevent-se el bar i nedant sense saber-ne
entre aquest líquid que la buida -temporalment- dels no desitjos d'entre copes.