dimarts, 30 de juny del 2009

Escoltant la tormenta...

Ara mateix està plovent sobre la ciutat de Girona. Pel matí un sol espaterrant, i els núvols amagats. Ara no, ara ploren, qui sap per què , potser el Sol els ha fet enfadat... i així són les coses, canvien de cop, com a la vida...ara fa bon temps, ara ja no...

M'agrada l'olor dels carrers quan ha plogut. És agradable.

També està tronant. M'agrada sentir-los des de l'habitació. És la banda sonora de la pluja. Què ens voldran dir aquests trons?

Els escolto mentre veig la pluja caure. M'agrada, tot i que depen del moment, ara em va bé...ara no...
El temps, com les persones, canvia d'humor, i avui n'és un clar exemple. Potser d'aquesta manera, la calor es despistarà una mica...

P.D. Escoltant la pluja d'estiu...(i perdent el temps...)

dissabte, 13 de juny del 2009



perquè tothom se sent sol/a alguna vegada


perquè moltes vegades et pregunten què penses fer i no ho saps


perquè el que imaginaves quan eres petit/a no és el que la vida t'ha preparat


perquè és impossible veure/saber què hi ha més enllà


perquè totes aquestes situacions et fan sentir petit/a, arraconat/da


i perquè tot i així, la boirina no dura per sempre, i el sol, tard o d'hora, acaba perdent la vergonya

diumenge, 7 de juny del 2009

el crit, de Munch

no tinc res a dir...pensar molt...fer poc...



penjo aquesta pintura, m'agrada per la capacitat que té de transmetre una sensació que en paraules és quasi bé impossible fer-ho...ja ho diuen que una imatge val més que mil paraules...