dijous, 21 de maig de 2009

aprendre o desaprendre? aquesta és la qüestió

Aprenem coses al llarg del temps...a vegades massa tard, a vegades massa aviat...



El cas és que l'altre dia anava pel carrer, tot passejant de tornada cap a la resi, tranquilament, pensant, per variar.
Em sentia bé, alliberada, m'havia tret un pes de sobre (ja me'n vindran d'altres...)
i feia bon temps.
No tenia pressa, el sol m'acompanyava, i els meus pensaments també.

Pensava moltes coses, els pensaments van molt ràpid,
van i venen i si no pares a apuntar-ho,
de vegades ja no tornen.
Jo, tot i que no tenia pressa, no vaig parar.

Em venia de gust, però vaig pensar racionalment,
tot i que hi ha aquella famosa frase que diu cogito ergo sum
jo quan penso racionalment, em perdo, em bloquejo, no sóc.

I vaig pensar ... "seria estrany que jo ara em pari aquí, total, per escriure quatre toteries"...
i ara em veig aquí,
intentant plasmar els pensaments d'aquell passeig
però ja no me n'enrecordo amb gaire claredat...
sembla mentida, que encara no hagi après
que no m'ha d'importar si sembla estrany o no fer quelcom,
o més ben dit,
que hagi après que el carrer és un lloc de pas, transirori,
que la majoria de gent no passeja, que la gent va i torna,
van i venen, es "dirigeixen de" o "tornen cap a"
però no paren perquè sí, ni jo tampoc, tot i que ho vaig pensar, no ho vaig fer.

Al llarg del temps aprenem a actuar de certa manera,
però arriba un dia que no t'agrada com ets, i voldries canviar
però canviar és més difícil del que sembla...



He après que aprendre és fàcil. El difícil és desaprendre, deixar de fer pautes que hem anat adquirint, perquè sí o perquè ens les han ensenyat. Jo vull desaprendre moltes coses, com per exemple, a anar pel carrer...a partir d'avui, intentaré desaprendre a viure...



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada