dijous, 17 de setembre de 2009

Cagadubtant


Perquè jo sóc així, cagadubtes, de mena. I no és agradable. És una mena de virus, sí sí, com una malaltia, que s’apodera de tu, de les teves accions, dels teus pensaments, i vas cagant dubtes i més dubtes, fins que acabes fent el que no volies fer però des de bon principi ja ho sabies, que acabaria així, malament. Sempre acaba malament, decideixis el que decideixis, facis el que facis, tardis el que tardis, els cagadubtes de mena sempre ens equivoquem.
Cagadubtes com una disfressa, en el fons, una cagada. Sí, que fuig, de tot i de res, com un gos espantat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada