dijous, 4 d’octubre del 2012

La melodia de l'univers

D'internet


Inquieta, sortia al carrer. No havia pogut gaudir dels seus somnis de migdiada i això l'empipava. Se sentia estafada. Putes companyies telefòniques! Però per un instant, tots els pensaments desaparegueren. Només les carícies d'aquella brisa suau de mitja tarda. L'herba i les fulles dels arbres dansaven al seu ritme i era preciós. Un mar de color verd. I ella allí, absorta, deixava que els seus cabells també ballessin la mateixa melodia. Li cobrien part de la cara però era igual, no era important el que veia sinó el que sentia. La música de l'univers se l'enduia per deixar de ser ella i sentir-se part de tot allò. Fou només un moment, efímer i senzill. Senzillament màgic, i és que ja no se sentia inquieta.


 

14 comentaris:

  1. Què bé quan "sentim" aquesta melodia, oi?
    Ho hauríem de fer més sovint!

    Uns bessets!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs sí, el q passa que a vegades ens deixem endur per altres sensacions que no ens deixen veure ni sentir el que tenim al voltant.

      Petonets!!!

      Elimina
  2. Això és entrar en connexió amb l'univers, amb l'essencial! Passa molt poques vegades i s'ha d'aprofitar! Molt ben descrit, i espero que viscut ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Som part de l'univers, i quan ens n'adonem, encara que només sigui un instant, és meravellós! :)

      Elimina
  3. Collopsos Raquel! Això és ben bé una experiència mística!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Potser mística no, però flipada Rachel si! jejeje!

      Elimina
  4. El món és ple de belleses, tant senzilles com grandioses; també terribles: només cal posar-hi la mirada de la voluntat.
    Olga

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les ulleres adequades, el que passa que no sempre les trobem quan les necessitem, no?
      Una abraçada ben forta Olga!

      Elimina
  5. Conec la sensació que descrius... M'alegre que hi haja més gent que experimente aquesta mena d'unió mística. A mi em passa cada vegada que vaig a trescar per la muntanya. Enhorabona pel bloc, he llegit unes quantes entrades i m'he sentit molt a prop del que dius i com ho dius, una mena d'afinitat. Gràcies

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a tu per visitar-me. Aquesta sensació és un regal que no sempre sé sentir, però quan la trobo m'agrada compartir-la.
      Passaré per casa teva...

      Elimina
  6. Ai, no es podia pas deixar perdre aquest devessall de sensacions reals que li provoca la passejadeta, per culpa d'una simple migdiada, on els somnis haurien estat ficticis...
    En canvi, la carícia de la brisa suau esbullant-li la cabellera, seguint la música de l'univers, és un petit plaer!!!
    Bon diumenge.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Petits plaers, grans moments!
      però és que els somnis de migdiada semblen tan reals...que quan no els té els troba a faltar!
      Que acabi d'anar bé la setmana, M.Roser!

      Elimina
  7. És la tranquil·litat i seguretat que aporta saber que pertanys a algun lloc. Això és màgia i la resta tonteries.

    Un petó molt fort!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo diria que la màgia es sentir que no pertanys enlloc i formes part de tot...

      Per cert, està guapíssima a la nova foto de perfil.

      Un petonàs!

      Elimina