dissabte, 3 de novembre de 2012

Neguit

 

neguit : m. [LC] Inquietud, molèstia, que dóna una forta excitació, una gran impaciència.

 
S'estirava amb ganes de deixar de ser, volar sense desplegar les ales i arribar al món màgic d'Onriria. Però aquesta migdiada tenia un infiltrat no desitjat: el neguit. Tancava els ulls i se li presentava amb forma de fortes palpitacions. El cor, que finalment no havia canviat per cap carbassa, no s'hi avenia gens amb el neguit i colpejava amb força el pit de la nostra protagonista. Intentava fugir. Ella s'inquietava mentre el neguit somreia i es creixia. S'ho passava bé. La respiració intentava actuar suaument, i així, com aquell qui no vol la cosa, matar de relaxació al neguit: "Inspira... expira... inspira... expi.." però ai! El cor que palpitava cada vegada més i semblava que li havia de sortir per la boca, espantava a la respiració que s'ofegava, i el neguit persistia...

...ella pensava, i potser, era precisament aquest acte el que facilitava l'aparició del neguit. I si canviés el cap per una carbassa? De ben segur que cor i respiració fluirien tranquil·lament. Mentre imaginava carbasses buides de pensaments va creuar sense adonar-se'n la línia que separa els dos mons. Al fons, la realitat desdibuixada i en primer pla el somni, que matava al neguit amb un petó ben dolç, un d'aquells que s'allarguen i acaben essent més que un petó. El neguit es desfeia ipso facto i ella gaudia, per fi, d'una càlida abraçada amb el son. Però una no pot dormir per sempre, i tot i que despertava amb un somriure perquè l'havien acaronat tot de sensacions agradables, ja tornava a creuar sense voler la línia dels dos móns. La realitat es manifestava i dibuixava  un nou infiltrat no desitjat: el fred.

14 comentaris:

  1. Ostres quina migidada, nina!!
    Saps? M´has fet recordar no migdiades, sinó moltes, moltes, masses nits així, i és molt fotut!!

    Espero que, en aquest cas, "només" sigui un relat, encara que ho expliques tan bé, que ho dubto :(

    Aferradeta i bon descans!!

    ResponElimina
  2. En verirat ni jo ho sé, no hi ha línia, realitat i ficció es mesclen, ni tan sols ser si les sensacions de neguit són reals o les fabrica el pensament...

    però sísé que somiar em dona oxígen i em relaxa...així és q visca les bones migdiades!
    i si algun somni es mesclaamb la realitat...millor que millor.

    petoooons!

    ResponElimina
  3. M'agrada molt com escrius Rachel. Ja sabia jo que la carabassa serviria per alguna cosa!! hehehe! Almenys que faci marxar el neguit, el neguit provocat per un pensament autodestructor...
    Ai, el fred!!!! brrrr!!!! L'olorem?? :DD

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, el fred físic millor olorar-lo, el metafóric ni això!!!
      Sé que sona a típic, però m'agrada que t'agradi com escric! :)
      Petons,càlids eh!

      Elimina
  4. Per foragitar el neguit, ens podem transportar al món irreal, però tard o d'hora tornarem a tocar de peus a terra i ell continuarà tan feliç...Millor posar el nostre interès en un altra cosa que sigui ben real i que ens el faci oblidar. Segur que en tenim un niu que ens en poden distreure, malgrat el tinguem arrapat a la pell...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí,oi tant que n'hi ha de distraccions reals, el que passa que aquest cap que tinc a vegades no es relaxa, no es deixa distreure...però bé, només és a vegades. Avui intentaré distreure'm amb les paraules, la pluja, els animals de casa i el que srgeixi...
      Uns petonets!

      Elimina
  5. Sueños que se muestran para hacernos viajar en el tiempo y el espacio y nos dan alas para volar a un mundo más bello
    Muchos besinos querida y admirada amiga y mil gracias por concedernos el privilegio de ser testigos de tus profundas letras

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pues si, nos hacen viajar en el tiempo, en el espacio, a mundos surrealistas que nos dan la magia necesaria para hacer el kit-kat que buscamos al cerrar los ojos.
      Petons también para ti, y gracias a ti por visitarme!

      Elimina
  6. M'has recordat a mi fa un temps, preferia fondre'm en el son que despertar i notar el fred de la realitat. Va arribar un punt que passava més hores dormint que desperta.

    Està tan ben escrit i descrit que m'ha vingut una dolça esgarrifança. Ah, i trobo molt encertat com has incorporat la carbassa aquí.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És el que passa, quan estic atabalada prefereixo tancar els ulls i desconnectar una mica. Crec que és necessari. Va haver un temps que no podia, no dormia, no somiava ni a tiros, i ara...doncs n'he après, i potser a vegades n'abuso però...què hi farem!

      Venint de tu, tot un elogi!
      Una abraçada!

      Elimina
  7. T'imagines que ets una carbassa de cabell d'àngel: dolça, amb els cabells al vent celestial i el teu àngel que et bressa, et perfuma, t'acaricia...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hahaha! la que m'imaginava no era exactament així: era buida, lleugera, sense pensaments.
      Sens dubte, m'agrada més la teva.

      Elimina
  8. Hauré d'emprar aquesta tàctica. He d'admetre que sóc una neguitosa impacient i que moltes vegades m'és impossible controlar els meus nervis i acabe sucumbint a ells. Però vaig a provar-ho. Vaig a ser una carabassa!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una carbassa fins a cert punt, eh! que no vull que et quedis sense les teves ingenioses paraules/pensaments!

      Un petonàs!

      Elimina