divendres, 8 de març de 2013

Paisatges en moviment


272è joc literari de Jesús M. Tibau


No li agradava el que veia,
i és que aquell, no era el tren que havia triat.
Hi ha bitllets que no es compren, te'ls trobes
Tot i així, observava amb deteniment per la finestra
sabia que si el tren es movia, el paisatge canviaria.




 

14 comentaris:

  1. Molt ben fet, que observi amb deteniment per la finestra, sempre. Perquè el tren és mourà, el paisatge canviarà, i, tard o d'hora, en algun moment descobrirà algun detall que la tornarà a motivar.
    Petons, Rachel.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Esperem que així sigui! Ja se sap, hi ha trams del trajecte més feixucs, d'altres més moguts, més divertits i els paisatges van variant. S'ho haurà d'apuntar en algun lloc perquè ho vegi cada vegada que tingui ganes de baixar del tren!
      Petonassus!

      Elimina
  2. De trens hi han sempre...
    De passatgers també, ni que nomès en sigui un.
    I com diu el Jaume, no deixem de mirar per la finestra...

    Petons

    Josep

    ResponElimina
    Respostes
    1. De trajecte potser, però es pot canviar de tren?
      Els passatgers pugen i baixen, n'hi ha q es queden n'hi ha que desapareixen. La màgia dels trens!
      Sí, mirar per la finestra és una de les meves aficions ;)

      Un petó! (trobo a faltar els altres 999) ;)

      Elimina
  3. Un viatge de tren és llarg i en tot el trajecte els paisatges poden anar canviant... sol cal tenir paciència! :D
    Bona aportació Rachel! Ptonets!

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'alegra que t'agi agradat. el viatge és sempre el mateix, a vegades es fa més llarg, a vegades més feixuc, i a vegades se'ns escapen com si res els moments màgics, per això, amb deteniment i amb els ulls ben oberts!
      Petooons!

      Elimina
  4. Potser el que canviarà també serà la seva manera d'observar! Bon viatge :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Potser... amb el pas del tren i les coses que veurà seguríssim!
      Gràcies! ;)

      Elimina
  5. Respostes
    1. A tu, per aquesta mena de jocs literaris. Van bé quan la inspiració no arriba sola! ;)

      Elimina
  6. Bones reflexions. El paisatge pot ser bonic en funció de les "ulleres" que ens posem.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les ulleres canvien, no dia a dia, sinó moment a moment.

      Elimina
  7. Això si que és un problema, haver de viatjar en un tren que no hem triat...Però ja que i som, doncs aprofitem per mirar un paisatge desconegut perquè no l'havíem imaginat, i potser si insistim, hi haurà algun paratge que ens acabarà agradant...
    Petonets de dissabte.

    ResponElimina
    Respostes
    1. si viatjar en un tren que no hem triat és un problema, la vida és un problema. Almenys jo no l'he triat. Ara, ja que hi sóc...intento viure-la. A vegades n'espero massa i em decep, a vegades me n'enamoro. Paisatges canviants...

      Petons de bona nit!

      Elimina