diumenge, 5 de maig del 2013

Les paraules buides poden fer parlar al silenci?

I quan no escrius, què calles?
I quan calles, què dius?

El crit sord,
els ulls cecs
que no volen veure uns pensaments volant, fugint,
i unes paraules sense lletres, perdudes.
On són?

Paraules buides.
Es pot compartir el buit?

No escric i callo.
Callo i parla el silenci.

Es pot compartir el silenci?

22 comentaris:

  1. I tant, que es pot compartir, respirant i prou, rient per sota el nas. On tot queda dit, en una complicitat sense estridències...

    ResponElimina
  2. De vegades els silencis arriben on no arriben les paraules. Però hi ha paraules buides que no s'omplen ni amb mil silencis. Les paraules perdudes només hi ha una manera de trobar-les, pensar-les i escriure-les. M'agrada molt el vers "Callo i parla el silenci", té molta força i és paradoxal perquè en el fons no estàs callant. Una abraçada, bonica!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, és ben bé que hi ha silencis que ho diuen tot. A vegades és bona senyal, a vegades no.
      M'alegra que t'hagi agradat!

      Un petonàs!

      Elimina
  3. Quan callem, potser pensem en el que callem, quan no hem escrit...
    Podríem buscar les lletres perdudes amb un fanalet, com el filosof Diògenes que buscava un home...

    Jo diria que les paraules buides no, perquè no tenen cap sentit, però els silencis sí, podem dir tantes coses plenes de contingut en els nostres silencis, que bé els podem compartir...

    Petonets de bona nit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I el buit em sembla que també, l'únic que quan el comparteixes desapareix. A mi em va passar una mica així. Em sentia fustrada, buida perquè feia molts dies que no escrivia, vaig començar a compartir aquestes sensacions amb un amic i...voilà!

      Petons de dilluns!!!

      Elimina
  4. Els silencis també parlen i molts cops són complicitats.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, hi ha silencis agradables, però també n'hi ha d'incòmodes. Del que jo parlava era més aviat un silenci amb mi mateixa...difícil d'explicar, potser també de compartir, hehehe!

      Elimina
  5. Quan ens adonem dels silencis és perquè aquests són plens de pensaments que callem i de paraules que no volem dir i molts cops acaben sent pensaments en veu alta.

    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs sí, una mica és això el que em passa últimament. Tinc pensaments, sensacions però no sé gaire com expressar-les, i a voltes sembla que les lletres fugin, però t'agrada escriure i si no ho fas et sents com buit i acaba parlant el silenci...
      i cansada ja del silenci vaig iniciar una conversa amb un amic. Aquest post n'és el fruit

      Petons!

      Elimina
  6. el millor de tot això és no perdre les ganes de comunicar-se;

    sovint és massa dur quedar-se sense ganes.

    ResponElimina
  7. Mira quins silencis més macos t'han sortit i, a més a més, compartits.

    Bessets!!

    (Rachel, Jaume...sigueu una mica discrets, si us plau! ) ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Compartir,m sigui el que sigui, val la pena. Si és amor, alegries...es multiplica. Si és ràbia, dolor...disminueix.

      Petooons!!!

      Elimina
  8. Jo ho tinc clar Rachel, claríssim...
    Quan algú EM busca el recurs del silenci és per què té moltes coses a dir i no vol dir-les i, molts cops per VERGONYA...

    M'ha agradat moltíssim aquest post teu, per un moment l'he personalitzat en uns moments que m'han tocat molt...i no fa pas massa.

    Petons en veu alta

    Josep

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això és la màgia de les paraules, les sensacions, i de compartir-les. q algú li agrada i les interpreta a la seva manera.

      Encantadíssima que te les hagis fet teves.

      Petons a crits! ;)

      Elimina
  9. sí... es pot.. l'enyoro molt :'(

    Preciós poema!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Suposo que si es vol, es pot compartir tot (o quasi tot)

      M'alegra que 'thagi agradat!
      Petonàs!

      Elimina
  10. Tot es pot compartir, cert, però no del tot. És una paradoxa ben real: dues veritats que s'interroguen.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La vida n'estar plena: de paradoxes i d'interrogants.

      Elimina