dissabte, 22 de juny de 2013

Miniconte per no anar a dormir serenament



No està mort, simplement dorm. Dorm un son letàrgic, profund, momentàniament etern. Vol despertar, obrir els ulls, cridar, que tothom sàpiga que hi és però no pot. Les parpelles li  pesen massa, les paraules emmudeixen i és que el somni - que ha resultat ser un malson- el té completament atrapat. 

Volies desconnectar? Volies desaparèixer? Volies deixar de ser sense morir? Ja ho tens! Dorm... dorm...dorm i somia, de vegades els somnis es fan realitat! 

De sobte, un calfred ressegueix el seu cos immòbil. Moure's és una tasca inútil. Intenta escapar-se'n però una estranya força l'empeny contra el matalàs. No es pot aixecar. Ha perdut el control. Està mort? No. Respira.

I  es pregunta: n'hi ha prou en respirar per viure?

19 comentaris:

  1. Si respirem és senyal que estem vius aixó vol dir que el nostre subconsien no para de pensar i ens pot transportar ha llocs mágics.....
    PETONS!!
    Isabel

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Ja ho pots ben dir, aquest subconscient, a vegades amb un sentit de l'humor una mica especial, ens fa viure sensacions que semblen ben reals!

      Petons!!!

      Suprimeix
  2. No, no hi ha prou!
    S'han d'obrir també els ulls ben oberts per adonar-nos de tot el que tenim al nostre voltant, de les persones que estimem, les que ens estimen, aquelles que no ens volen i inclús aquelles del muntó. Tots ells formen part de la nostra vida, de la nosta realitat, i açò és el que veiem i descobrim cada cop que necessitem despertar.
    Espere que despertes amb una càlida abraçada ;)

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Desperto i obro els ulls per veure tot això que tu dius. Gràcies per ajudar-me a despertar!

      Besets!!!

      Suprimeix
  3. Una bona reflexió...hi ha prou respirar per viure?
    No respondré. ..l'únic que se és que necessito més molt més, ara...
    El dia que tingui altres limitacions en parlem

    Petons vius!!!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Tots necessitem més, és el desig, q a voltes ens motiva per viure, a voltes ens fa ser infeliços.

      No entenc la tercera frase, la de les limitacions.

      Petons que van despertant!

      Suprimeix
  4. Una bona reflexió...hi ha prou respirar per viure?
    No respondré. ..l'únic que se és que necessito més molt més, ara...
    El dia que tingui altres limitacions en parlem

    Petons vius!!!

    ResponSuprimeix
  5. No, no n'hi ha prou amb respirar per viure. Però és la primera constatació de que s'està viu. El primer pas per saber que algun dia els malsons s'esvairan i els somnis de debó, aquells pels que val la pena lluitar, es poden fer realitat en qualsevol moment.
    No ho dubtis.
    Petons, bonica.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Això espero, deixar de dormir en aquesta realitat i despertar-me en un somni! ;)

      Petonets!

      Suprimeix
  6. Per estar viu no n'hi ha prou amb respirar, cal l'amor. Sense amor no hi ha vida, ni tan sols dormint... Una abraçada ben serena ;)

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. L'amor és la clau de tot, no???

      Sempre venen bé abraçades serenes. Gràcies!
      Una altra per tu!

      Suprimeix
  7. Per a mi no n'hi ha prou amb respirar; cal amor, contacte humà, somriures, compartir... sentir benestar en el viure.
    Petonet, bonica.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Per mi, evidentment, tampoc. L'amor, els somriures...són tan necessaris com el respirar.

      Petons!!!

      Suprimeix
  8. Respirar és fonamental, però clar, no n'hi ha prou!
    Ens calen els cubatilles a les terrassetes, algú que et faci perdre el Nord, una bona dossi de xocolates variades per poder escollir, llevar-se content per anar a treballar, una llista de llibres per llegir, Evanescence...
    Ostres, ara que hi penso, quantes coses es necessiten per viure! Fa peresa i tot pensar-hi eh?
    Petonet bonica Rachel!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Evanescense...
      es necessiten coses, sensacions...però són boniques. Val la pena respirar per viure-les!

      Petons de xocolata!

      Suprimeix
  9. Respirar estén la vida i moltes vegades tractem la respiració com una andròmina. Em de respirar per ser encara que de vegades el nostre entorn ens sembli un anfiteatre de ceps malgirbats...

    Salut i petons...

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. El nostre entorn és realment un teatre, i nosaltres els artistes, i respirem, sense pensar, i fem, sense pensar, i actuem, sense pensar... cal pensar per viure? hehehe!

      Petons i salut...

      Suprimeix
  10. Si respires vius , això segur, però el que cal és poder viure amb dignitat...I això engloba moltes coses positives i potser alguna de negativa, Segurament viure seria allò de tenir una vida digna...
    Petonets, estiuencs.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Lo de tenir un vida digna és tan relatiu...que millor no entrar-hi.
      Viure és respirar, sé, però respirar vida a cada moment.

      Petons calorosos!!!

      Suprimeix