diumenge, 18 de gener de 2015

Perquè els amics blocaires també formen part del meu tren...

Onze anys que vaig haver de canviar de tren, així, de cop, com si res, o més ben dit, el meu tren va patir uns desajustos inesperats. Vaig estar en una parada poc agradable durant molt de temps. No volia moure’m, però la vida em va empènyer a reprendre el viatge. 

El trajecte no sempre ha estat bonic, de vegades he passat (i passo) per ombres, boscos frondosos, pous profunds on caic, muntanyes que pugen i pugen però  per sort, el tren es mou  i canvia de paisatge, i en aquest mateix trajecte  també hi veig molta llum: somriures contagiosos, mirades encisadores, abraçades, poesia a dojo, petons i petonassus,  riures, sopars terapèutics, carícies, copetes de vi amb bona companyia, llunes precioses, sols que escalfen, runs runs de gat, caigudes divertides, casualitats flipants, melodies que em fan vibrar, àngels (virtuals i no virtuals)... que venen, que van, que tornen, que m’ajuden, que em fan volar...

per tot això volia dir que, malgrat les dificultats, malgrat els mals moments, en el fons és un plaer seguir compartint trossets de vida amb tots vosaltres, els que hi vau ser, els que hi sou i els que hi sereu. Gràcies per compartir trajecte!

Extreta d'internet

4 comentaris:

  1. Gràcies també a tu per compartir-lo amb nosaltres...Els viatges en tren a mi m'agraden molt, perquè pots relacionar-te amb els altres viatgers i fins i tot fer bones amistats...
    L'optimisme, és el pitjor enemic dels mals moments, quan cal foragitar-los, tot i que de vegades, es fa una mica feixuc!
    Petonets, Raquel.

    ResponSuprimeix
  2. Afortunadament els viatges amb tren no es fan sols. Normalment es fan en companyia. A vegades hi han passatgers que sempre hi són i a vegades van canviant, però sempre hi ha algú.
    I és un plaer sempre!!!

    Una abraçada!

    Josep

    ResponSuprimeix
  3. Vinc a portar els vagons fins a casa teva. Hi ha discoteca, bar, llits, i una biblioteca. Ah, també tinc uns amics que parlen de tot i no avorreixen. Puges?
    Per cert, m'apunto als sopars amb copes alçades. Brindem per la via de vida.

    Un petó, nena.

    ResponSuprimeix
  4. Rachel!!!! Holaaaaaaa!
    Doncs que guai que anem al mateix tren, Jo tinc la cabina al cinquè vagó que està just al costat del vago-bar-restaurant, quan vulguis ens fem uns cubatilles i uns riures!!!
    M'alegro de tornar-te a llegir :*

    ResponSuprimeix