dimecres, 11 de desembre del 2019

Pensaments a raig


Estic perduda
trencada per dins
milers de Raquels naveguen pel mar del meu jo
que no sap qui és
i no les ajudo
deixo que es mengin les unes a les altres
segons el moment
i jo m'ho miro
com qui veu una pel·lícula
i m'oblido que són totes jo
i que les he de mimar
i saber treure el millor de cada una
i que puc ser una o l'altra segons convingui
que tinc el poder de fer que el mar es calmi
i que naveguin tranquil·les
cap a la meva Ítaca
que encara no sé on és                                                             (ho sabré algun dia?)

i deixo que segueixin perdudes
mentre les onades creixen
i ara sura la Raquel segura
i ara la Raquel petita,
ara la tortuga
i ara l'estruç,
i de poc en tant, la Raquel àguila
i passa que la pel·lícula segueix,
sense guió,
o més aviat el contrari,
amb un guió que no m'acaba de convèncer però que tinc gravat al meu puto sistema operatiu
i re-inicio però recaic,
i repeteixo,
i em segueixo mirant la pel·lícula ,
que no para, que no espera,
com si no fos la meva
i...

o desperto d'una vegada per totes
i m'empodero com a dona adulta diversa funcional
m'accepto i em permeto ser i viure,
trepitjar fort i lluitar pels meus drets,
decidir com quan i amb qui vull viure
donar i donar-me plaer perquè desitjo i sóc desitjable,
creure'm del tot el meu dret a viure i a gaudir
i sortir d'aquest imaginari col·lectiu fals que ens té a molts engabiats
vivint a mitges
envoltats de fum que distreu però no deixa veure realment

o segueixo a la deriva,
on les emocions es tornen tsunamis imparables
les accions costen cada dia més
la realitat es distorsiona
i el meu jo s'enfonsa
mentre suren i discuteixen els trossets de Raquel que persisteixen
omplint el meu mar, sí,
el meu cap i el meu temps,
però no em deixen ser
qui realment sóc.

Per on començo???





6 comentaris:

  1. Ben tornada Raquel...
    Jo també diria que sóc moltes Roses, segons el dia i l'estat d'ànim treu el cap l'una o l'altre...
    Segur que algun dia trobaràs a teva Ítaca!
    Per on comences? Doncs per on el cor et digui!
    Que tinguis un bon cap de setmana.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Oh M.Roser! Quina il·lusió el teu comentari! :)
      Vaig escriure aquí perquè em sentia neguitosa i tenia ganes de compartir-ho, però no pel face o l'instagram que és on comparteixo últimament, sinó per aquí pensant que seria provable que ningú ho llegís...
      El cor no diu gaire res quan el cap es bloqueja i les raquels petites van com volen...però alguna cosa farem, algun dia o altre... M'agradaria recuperar el blog, per exemple...
      Una abraçada ben forta!

      Elimina
  2. Ja ho saps Raquel, sempre que alguna cosa et neguitegi...
    Bones Festes.

    ResponElimina
  3. Si te val de res, aquí et deixo unes aferradetes ben dolces.
    Ben tornada, nina!.

    ResponElimina