dissabte, 29 de gener de 2011

Arrelada


Arrelada a...
tancava els ulls per fugir de...
però només fent aquest gest, les arrels no desapareixerien.
Quan els obrís, les arrels seguirien allà, i possiblement, serien més grans.
Les alimentava sense voler.
Intentava ignorar-les, girava el cap cap a una altra banda.
Però seguia arrelada a...

I si trobés les tisores adequades? Podria tallar-les?
Podria desplantar-se i renéixer com a una nova planta?
O tornarien a créixer les mateixes arrels?

P.D. Imatge de la il·lustradora Niccoleta Ceccoli

2 comentaris:

  1. tallar-les?

    potser hi ha algun manual de com cuidar-les... segurament, qui cuida les arrels fa forta i viva la planta;

    potser només es tracta de saber quan i com cal regar.

    bon capde, guapeta.

    ResponElimina
  2. jejeje! sí, però és que de vegades et regalen plantes sense manual d'instruccioins i hi ha el perill d'afogar-les, podrir-les, o que es morin de gana...perquè em smebla que jo, d'això de la jardineria en ser ben poc, però suposo que sempre s'estar a temps d'aprendre'n... ;)

    Gràcies pel coment, Gatot. Petonets! i q acabi d'anar bé el diumenge

    ResponElimina