dimarts, 1 de febrer de 2011

Sé que hagués pogut però vaig tirar la tovallola abans, fins i tot, de començar.
Ara sí que ja no.

M'acostuma a passar: m'escagarrino abans d'hora i decideixo passar, i quan poso en pràctica la decisió de deixar-ho passar passa que la certesa visita als meu pensaments i em diu que sí que hagués pogut. Acostuma a fer tard...

Fa uns dies vaig veure una pel·li que em va deixar una frase gravada al cap:
"A la vida, l'important no és ser fort, si no sentir-te fort."Crec que és ben certa, però jo no me l'aplico gaire que diguem...

P.D. No sabia com titular aquest post, així que si algú en té ganes...accepto suggerències.

4 comentaris:

  1. potser es podria dir "ho miraré diferent"; o "em faré costat" o "trobaré qui em faci costat"...

    imagino que cada títol voldria unes ganes; a vegades -ja ho sé- no hi ha ganes o costa trobar-les.

    potser, només es tracta de fer buscant-li la part més entretinguda i divertida...

    val: és fàcil de dir però no tant de fer.

    bonica... si no ho proves, no saps si t'hi pots posar. Així que a la propera, segur que trobes mans -si les vols- al teu costat per provar-ho.

    Sempre hi ha més oportunitats.

    ResponElimina
  2. Quim, moltes gràcies per la teva aportació. Jo més aviat diria la no-força, o la força que s'escagarrina...eejejej

    Gatot, com sempre, moltes gràcies pel teu comentari! :) Hi ha situacions, però, en les que no hi poden haver-hi mans que t'ajudin, en les que t'hi has d'enfrontar tot sol/a. Aquesta vegad, per mandra, per por o perque sóc un cas com un cabàs (les 3 a la plegada diria jo...)no m'hi he enfrontat. Espero fer-ho en properes oportunitats...
    Una abraçda blocaire!!!

    ResponElimina
  3. és cert, Rachel, que hi ha coses que cal fer-les per un mateix... però és bonic també poder-les compartir!

    les mans, a vegades poden ajudar... però altres vegades també poden rebre i sovint ho oblidem.

    abraçada de bona nit.

    ResponElimina