diumenge, 27 de febrer de 2011

Té sentit?


Serenament perduda
Perdudament confosa
Confosament il·lusionada
Il·lusionadament serena













No sé si aquestes paraules s'entenen, ni tan sols sé si estan ben escrites, però jo sí m'entenc. Bé, a mi no, a aquestes paraules vull dir, que entendre's a un mateix, o saber qui ets, què sents o què vols a cada instant...això...això és més difícil.


La pintura és de Magritte, però no he sabut trobar la descripció del quadre, així que no en sé el títol, però perfectament es podria dir "No sóc com em veuen" o "Era un ocell i ella no ho sabia" o "No sé què sóc, no sé què vull" o simplement... "La dona amb l'ombra d'ocell". Pensar títols...una manera com una altra de passar l'estona...

4 comentaris:

  1. per a mi en tenen;

    jo no les he sabut escriure així, m'he embolicat en trenta històries... i tot hauria estat més fàcil de dir.

    potser és l'atmosfera.

    (he regirat internet buscant el nom del quadre... i no l'he trobat; però he trobat enllaços interessants)

    bona nit, bonica.

    ResponElimina
  2. Gràcies per la visita ;)
    En el meu cas sé que no és l'atmosfera l'únic motiu, encara que com excusa sona bé.

    Sí, jo també em vaig passar mitja tarda remenant i res, però descobrir Magritte em va encantar.

    Bon dia!

    ResponElimina
  3. M'ha agradat l'entrada i el blog o sigui que et segueixo. :)
    Espero que escriguis aviat una nova entrada

    ResponElimina
  4. Hola The Little! doncs molt benvinguda al blog. Gràcies pel comentari. Jo sóc bastant inconstant a l'hora d'escriure...però espero que la senyora inspiració no trigui a visitar-me... ;)

    ResponElimina