Tenia clar que volia viure .
Sentia la música i ballava amb les notes que fluïen lleugerament d'aquella melodia
intetava seguir el seu ritme però la música no sempre era la mateixa
A vegades sonava amb més intensitat, més entusiasme.
D'altres s'apagava, es desaccelerava i la frenava , però com per art de màgia tornava a intensficar-se . De cop!
Ella intentava seguir-la , simplement. Adaptar-s'hi.
Viure , sabia que no era sempre fàcil ni agradable
viure no era sentir sempre la música que ella volia
viure era adaptar-se a la música que sonava a cada moment .
En sentia tantes!
De vegades feien mal , de vegades eren tristes , dures , contundents , fins i tot li feien por , o pitjor encara , silencioses però podien canviar i ser suaus, plaents , relaxants , transmetre alegria i ganes de viure , pau . . . Tants estats d'ànims! Canviants.
Com la música i la vida , però tot i així, intentava seguir ballant. No perdre el ritme.
No era fàcil , però aquell dia ho tenia clar , volia seguir ballant amb la vida.
P.D. He penjat la grandíssima banda sonora de "Las horas", em fa sentir tantes coses . . . i grandíssima pel·lícula també , em fa pensar en tantes coses . . .
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada