dilluns, 5 de setembre de 2011

El mar que veig

El mar d'avui el matí a Cap de Creus

Avui he anat a Cap de Creus, on la terra, el cel i el mar són un de sol.
He vist un mateix mar vestit amb diferents robes.

Un mar blau, fosc
També un mar blau, com el cel.
A estones ha estat gris, plata,
i a d'altres brillava, tímid, com el sol d'avui.
També l'he vist verd, com les algues i és que el mar és sorra, terra, roca...
És tot reflexes!

El mar és tranquil però també pot ser brau.
El mar és una onada,
que ve, que va, que acaricia la terra però no s'hi queda.
El mar, que puja.
El mar, que baixa.
El mar, que s'enfada.
El mar, que es calma.
El mar, que em calma.
El mar, és música.
El mar, és viu.
El mar, que es mou, canvia, es transforma i torna.

La terra s'acaba però...el mar no té fi, i a l'horitzó es confon amb el cel.

El mar és el món.
El món és tot.
Tot és el mar.
Jo sóc tot.
Jo sóc com el mar.
Canviant però, en el fons, sempre el mateix.

2 comentaris:

  1. estic enamorada del mar... i aquest estiu estudiant gairebé no he pogut anar :(

    ResponElimina
  2. a mi el mar m'agrada, sentir-lo...però la platja plena de gent no.

    besets!

    ResponElimina