divendres, 16 de desembre del 2011

De tant en tant passa que...

...beus.
T'estoves.
Escoltes la cançó prohibida.
Recordes el que cal oblidar.
Plores per allò que un dia et va fer somriure i,
sense voler,
acabes cantant la cançó més trista del món.


7 comentaris:

  1. De tant en tant, s'ha de cantar la conço més trista del món per adonar-nos de que si volem, no estem tant malament...

    Petonet i anima't nena.

    ResponElimina
  2. No cal beure; pot passar en qualsevol lloc i qualsevol situació.

    Dimarts vaig anar al super a fer compres de cara a Nadal per anar avançant. Em vaig posar a plorar enmig del super recordant Nadals passats.

    S'acosten dates que ens fan estar més toves. Ja sé que és 'normal' però tot i així costa d'empassar.

    Ptns

    ResponElimina
  3. Beure ens ajuda a oblidar, però sols momentàniament, després ve el mal de cap i de vegades comporta altres problemes que es sumen als que ja tenien...

    ànim!
    pel que necessites ja saps ;)

    Petons!! :D

    ResponElimina
  4. Cadascú tria el que vol escoltar i el que vol oblidar i és normal que ploris per allò que et va fer somriure, amb el temps els punts de vista canvien...
    I de vegades ajuda, cantar cançons tristes...
    Petons,
    M. Roser

    ResponElimina
  5. Com sempre, gràcies pels vostres comentaris. Ja sabeu, una té moments de tot... ;)

    Petons!

    ResponElimina
  6. Però segur que ben aviat resorgirà el teu somriure!! I si no el trobes, avisa'm que et deixaré el meu.

    Petons, bonica.

    ResponElimina
  7. Moltes gràcies, Gemma, `però millor no me'l deixis, simplement, contagia'm-el!

    ResponElimina