Feia dies que no dormia bé. Estava intranquil·la, tensa. Havia perdut la il·lusió, i és que mirar així, cara a cara a la veritat, és dur. Tenia por, més aviat pànic. Començava a tenir els símptomes de patir una greu malaltia: pèrdua de la capacitat de somriure perquè sí.Tenia la mobilitat però no les ganes. Es posava davant del mirall i ho intentava, una vegada i una altra. Res, era inútil. Els múscols facials no la seguien, potser és que sabien que no ho sentia realment...i si no ho sents de veritat com somrius? I si no somrius, com vius?
Volia recuperar-se. Urgentment. Havia de recuperar-se! que el millor per combatre les penes és somriure a la vida es deia, però no sabia com. Passaven els dies i cada vegada se sentia més dèbil- els metges tenen pastilles per tot però no pels gestos que realment donen energia vital-. Desesperada, ho intentà amb un manual d'instruccions: "arqueja els llavis cap amunt, ensenya tímidament les dents de dalt..." però no, era fals, i si és fals no fa l'efecte desitjat.
Volia recuperar-se. Urgentment. Havia de recuperar-se! que el millor per combatre les penes és somriure a la vida es deia, però no sabia com. Passaven els dies i cada vegada se sentia més dèbil- els metges tenen pastilles per tot però no pels gestos que realment donen energia vital-. Desesperada, ho intentà amb un manual d'instruccions: "arqueja els llavis cap amunt, ensenya tímidament les dents de dalt..." però no, era fals, i si és fals no fa l'efecte desitjat.
Havia perdut tota esperança fins que un dia qualsevol va esdevindre la màgia. Sortí al carrer amagada darrera la bufanda que li tapava la boca i la protegia també de l'aire gèlid que volia endinsar-se dins seu i refredar el seu cor. De sobte, es creuà amb un total desconegut que la mirà i la somriguè, així, perquè sí, i així, perquè sí, nstantàniament, sense pensar-ho ni ser-ne del tot conscient, els múscols de la seva cara es desbloquejaren i dibuixaren el somriure més sincer que mai ningú ha vist. En aquell precís instant ho va entendre, els somriures no s'aprenen, els somriures es contagien. I si propiciem la grip dels somriures?
em sembla que m'has encomanat el virus!
ResponEliminabon dia i bons somriures!
Ohhh! Molt ben explicat!
ResponEliminaPetites lliçons que també cal aprendre i no pas desaprendre.
Ptns i Bones Festes !!
Rachel, bones festes...el meu regal per els dies que queden d'any i per tots els del any que entrarem...un somriure fresc i feliç :D
ResponElimina...caram!tres o cuatre dies sense escriure i ens regales una perla com aquesta...gràcies.
Et llegeixo i dibuixo un somriure, gràcies!, m'ha agradat molt com ho has explicat.
ResponEliminaBones Festes i Bon Any!!, contagiats de somriures...
Ptonets,
Rachel hi ha persones que no somriuen ni que els facis pessigolles...si ja sé que de vegades no és fàcil.
ResponEliminaPerò veus està molt bé agafar aquesta grip i com més s'encomani , millor.
Que ningú es vacuni a veure si aconseguim que tothom l'agafi.
Ens podríem proposar fer una cadena de somriures, si cadascú somrigués a una sola persona , el món es convertiria en un mar de rialles...
Has fet un escrit molt bonic,.
Petons nadalencs,
M. Roser
Mar, encantada d'haver-te encomanat aquest virus :)
ResponEliminaAriadna, m'agrada que t'hagi agradat. Petons i bones festes per tu també!
Rafael, els vostres comentaris i q l'escrit us hagi fet somriure sí que són un regal per mi. Em fan somriure!
Audrey, un plaer que llegir-me et faci somriure. Això també em fa somriure... jejej :)
M.Roser, si, potser tens raó...però segur que en algun moment o altre somriure, i és q si algú et somriu sincerament, és molt difícil no tornar el somriure, no? Almenys a mi em surt sol, i m'alegra gran part del dia! Què maco seria veure el món convertit en un mar de rialles! Com sempre, gràcies per les teves dolces paraules! :)
A totes i a tots, gràcies per comentar i fer-me somriure! Petooons! i somriures :) :) :) (que no deturi el virus!)
Bones festes wapaaaaa!
ResponEliminasiiiiiiiiiiiiiii m'encanta. De fet mentre llegia la primera part estava pensant que jo sempre puc somriure perquè sempre tinc els meus nens del cole que ME L'ENCOMANEN!! Ells em fan sempre feliç per infeliç que pugui ser en altres moments del dia.
ResponElimina