dissabte, 24 de desembre del 2011

L'eterna espera

Hachiko
T'acompanyo, com sempre,
però el d'avui és  un dia especial.
Ho noto i et porto la pilota.
Estic content, el joc  ha funcionat.
Te l'has endut i segur que me la tornaràs.
Jo espero, impacient, on sempre.
Tarda, nit, matí.
No tornes.
Espero i no desespero.
Hivern, primavera, estiu, tardor.
Res.
Segueixo esperant.
Pels altres ets mort.
Per mi, simplement, trigues massa.
Deu anys són molts anys.
La son em pot i m'adormo aquí mateix.
Tanco els ulls i et veig.
No és el cel.
És on vull ser ara mateix.
Amb tu, jugant, com sempre.
Després de tot, l'espera ha valgut la pena.




(Sí, ho reconec,  sóc una mica pàmfila i m'emociono amb facilitat. La història del Hachiko, el gos que espera dia rere dia la tornada del seu amo mort, em va commoure).

9 comentaris:

  1. ...els que tenim gos...ja sabem el que ells donen :)

    bon Nadal!

    ResponElimina
  2. Sí! tantes estones tristes que ells em fan somriure... i és que ahir, pel tv3, van fer aquesta pel·li i vaig acabar plorant com una tonta (això sí, dissimulava no fos cas q algú més se n'adonés...heheh!)

    Bon Nadal per tu també!

    ResponElimina
  3. De pàmfila res Rachel, confesso que també em va caure alguna llagrimeta (potser és que jo també ho sóc)...
    M'has fet reviure pas per pas, la peli que vaig veure ahir...ves per on els animalons solen ser més fidels que algunes persones...
    Bona nit de Nadal,
    M. Roser

    ResponElimina
  4. Jo encara espero la Nala, va desapareixer de casa fa mig any i mai mes n'he sabut res, la trobo a faltar quan obro la porta fos l'hora que fos ella em venia a rebre, la trobo a faltar les nists fredes i llargues que es posava al meu costat i m'escalfava els ronyons... jo segueixo esperant.

    ResponElimina
  5. doncs jo he desaprès a esperar...

    no em compensa dependre. I perdre la vida mentrestant.

    un petonet, o dos, i una abraçada.

    ResponElimina
  6. Amb una mica de retard, Bon Nadal tb per tu, M.Roser!

    Anna, em sap greu lo de la Nala. els animals ens donen molt, però quan els passa algu...tb ho passem malament.entenc q encara l'esperis... una abraçada!

    Gatot, el que tu dius és el + intel·ligent, xò tinc una petita part irracional q no fas cas. no hi ha el botó màgic per fer un reset, tot i que amb el temps aprens a viure amb el que hi ha. un petó, o dos tb per tu! ;)

    Com sempre, merci a tots/es per dir la vostra!

    ResponElimina
  7. home, no em xivis el final de la pel.lícula, que la meva mare me l'ha baixat perquè no la vaig poder mirar!! Diu q fa plorar molt...aix

    ResponElimina
  8. jejeje, tranqui dona, tot fos això!

    ResponElimina