dilluns, 9 d’abril de 2012

Pobres orquídies



La màgia de la naturalesa es manifestava sense haver de sortir de casa. Les orquídies que li regalaren fa uns anys ressorgien de nou aquesta primavera. Fa unes setmanes la primera flor, la passada, dues més, i aquesta? Quantes n'hauria obert? Esperava el cap de setmana per tornar a casa i observar la seva evolució.

No la decepcionaren. Cinc precioses flors obertes, tres en una branca i dues a l'altra - a l'espera que la tercera poncella s'obrís-. Simètriques, amb cinc pètals i una flor al mig cada una, de color blanc decorades amb línies de color lila que semblava que algú hagués pintat amb un comptagotes.

-Diuen que les orquídies són molt difícils, que si floreixen primavera rere primavera és perquè es troben bé al lloc on estan. Penso que m'agradaria trobar un espai, un moment, una persona on/amb qui em senti bé com aquestes orquídies sembla que se senten. Penso que, com elles, m'agradaria obrir-me del tot al món i que dels braços em sortissin unes ales de colors que em fessin sentir papallona, papallona que vola lliure tot explorant la bellesa que encara li queda per descobrir...-

I és que les miro i veig papallones. Papallones amb les ales obertes a punt per volar. M'hi apropo per captar la seva belles des de la "blackbirria" de la meva mare. Les fotos no em convencen. Baixem les orquídies d'allà on estant, les intentem redireccionar (creixien cap avall) i...kreck!!! la tija es trenca!

Ara me les miro de ben a prop. Les tinc aquí, a la vora, dins d'un got d'aigua. M'entrsiteixo, evidentment, no és el mateix. Pobretes, demà o passat es pansiran... i tot per, tossuda, voler manipular el que la natura sola havia creat. 

4 comentaris:

  1. L'orquídia és una de les plantes més delicades i se n'ha de tenir molta cura, són exòtiques, són com l'elit de les flors, tan elegants elles...I si que semblen papallones algunes, però és curiós, la majoria no fan olor; Tampoc cal que ho acaparin tot...En general diu que signifiquen la bellesa, però també depèn del color...
    Ara que hi ha les orquídies silvestres, que creixen en plena natura i són un petit tresor!
    De vegades volent canviar el seu curs natural, passen petits accidents, però no et posis trista, tornaran a florir, ja que han trobat el seu raconet...
    A casa meva no deuen trobar el lloc adient ja que no duren gaire.
    I també els éssers humans necessiten trobar un indret o una persona amb qui sentir-se bé.
    Petons de bona nit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs aquestes ja fa anys que me les van regalar, i sense tenir-ne cura excessivament, una mica d'aigua de tant en tant, cada primavera ens sorprenen i tornen a florir. i li donen molta alegria al menjador, almenys la meva vista no pot evitar anar-les mirant...però ja veus, l'altre dia intentant fer no sé què, ens les vam carregar! això espero, que tornin a florir...però per aquesta primavera ja no crec.
      Rodejar-te del que et fa sentir bé és essecial per viure, tot i que suposo que aquesta és una recerca que es va fent al llarg del camí.
      Petons de bon dia!

      Elimina
  2. Alaaaaaa, quina història més trista!!
    Unes que té la meva mare no van florir mai més tot i q les fulles feien un goig!! Coses rares que no se sap per què passen...enfin...com tot...

    ResponElimina
    Respostes
    1. doncs si, i quan van bé, però pensem que emncara poden anar millor, ho remenmem i ho acabem d'epatllar! coses rares ue no se sap per què fem...

      Elimina