dimarts, 18 de desembre de 2012

Bona nit

- Què escrius, poesia o relats?
- No ho sé, paraules simplement. Lletres que teclejo sense pensar, com ara.
Impotència, llàgrimes, jo, cos, pes, per, in-sensibilitat...
Paraules que buido, que em buiden o vull que em buidin.
Paraules que escupo per desinflar-me i així, deixar espais per omplir de nou.
 
D'irrealitats somiades, espero...
o millor encara,
de realitats de somni.

 

18 comentaris:

  1. Això, deixa espai als somnis buidant el pap. A veure si demà el matí t'has omplert de coses agradables.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jejeje! segur que sí. de moment ja he començat amb un somriure llegint el teu comentari. Gràcies

      Elimina
  2. Jo crec que pots escriure el que et proposis. Fent poesia o relats també és una manera de buidar-se, interiorment i literàriament. Ànims, bonica!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sóc bastant espontània escrivint, i per això, quan em pregunten què escric, mai ser etquietar-ho i acabo contestant que escric paraules. Poesia o relats, és igual, simplement paraules que surten de dins, a vegades d'una forma, a vegades d'una altra. (Tot i que reconec que escriure relats de més d'una plana em costa, em costa molt...hehehe)
      Petonets!

      Elimina
  3. Quina meravella Rachel, Buidar-te de paraules per deixar espai a les noves que han de venir. I és una sort que aquestes que "escups per desinflar-te" decideixis compartir-les aquí amb nosaltres.
    Una abraçada i molt somnis.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs vaig dubtar si les havia d'escopir o no, perquè prefereixo transmetre paraules maques, però ja se sap, la vida no és sempre de color de rosa i hi ha moments de tot, i què vols que et digui, doncs si, desinflar-se de tant en tant, va bé...i ara, com tu bé dius, tinc més espai per rebre paraules com somnis, somriures, il.lusions o la teva abraçada!:)
      Petons

      Elimina
  4. Escriptura automàtica, com feien els surrealistes. En poden resultar frases curioses.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estic segura que m'agradaria això de l'escriptura automàtica...

      Elimina
  5. Escopides tal com vénen -sigui o no per buidar-te, sempre són ben rebudes- tristes o no-.

    Aferradetes!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Merci! les paraules van com van, com les emocions...

      Petonàs!

      Elimina
  6. I així... mentre vas buidant es van renovant les idees oi?? ;-)) Bona tarda preciosa!

    ResponElimina
    Respostes
    1. La idea és aquesta, encara que he de confessar que no sempre funciona...
      Petooons!!!

      Elimina
  7. T'entenc. Abocar-ho tot a una fulla en blanc i quedar-te buida per omplir-te de noves emocions i sentiments que comportaran noves històries.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Desfogar-se, donar forma a les idees, crear és viure, no?
      Un petonàs!

      Elimina
  8. Penso que escriure en vers o en prosa és indiferent, ho hem de fer com ens mani el cor en cada moment...
    Sempre és bo fer lloc perquè puguin entrar il·lusions i somnis nous, quan ja hem esgotat totes les emocions que ens provocaven sentiments positius...
    I tornar a començar com fa la lluna, avui l'he vista
    més brillant que mai a mig camí de la seva plenitud!
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, la veritat que quan escric poc penso si ho faig així o aixàs, em deixo endur i surt el que surt. Les il·lusions i els somnis sempre haurien de tenir lloc, i la lluna, ais la lluna! La busco cada nit, i des de que em vas escriure aquest comentari ja ha crescut, està maca de totes formes, però és cert que aquelldia brillavva especialment.
      Petonets!

      Elimina
  9. Bonic post Rachel

    Res com vestir les emocions en forma de paraules, en el moment que sorgeixen, sense pensar-hi massa.
    I si, deixar espais buits, on nosaltres poder posar la nostre imaginació.

    Gràcies per les paraules que vas deixant (o escopint) en aquest món virtual.

    Petons

    Josep

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a tu per visitar-me i dir-hi la teva, m'ajudeu a omplir els buits.
      Hi ha dies que les emocions es fan difícil de vestir, i fins i tot, no sé si hauria d'intentar-ho...

      Una abraçada!

      Elimina