diumenge, 23 de desembre de 2012

Irracionalitats que sento

No sé el què però m’ha tornat a passar. Merda! Sensacions irracionals que distorsionen la meva realitat, el meu cos, el meu jo. No sé com fer-me entendre ara que potser millor així, perquè si no ho explico és com si no hagués passat, no? Ai mare! No sé què fer, les vesteixo de paraules o les deixo nues i les mato de fred? Potser així no tornin…però segueixen ballant,  les punyeteres. No tenen forma ni vestit, ni tan sols sé si són, potser només semblen, però sense ser del tot, aquí em tenen, vulnerable, intentant racionalitzar el què ja no és, marejant el meu cel, girant més del compte el món, i el meu cos...el meu cos a les seves mans! Com si no hi cabés en aquesta cadira, ni dins meu, com si em doblés, com si m'hagués de caure, com si n'hagués de sortir, com si una força que no veig m'empenyés, com si… Res! Ja s’han refredat. Jo no. La sang segueix calenta i circulant, i em bull quan sento el que no vull, mentre el que vull m’ho he d’imaginar.
Imatge d'Alfredo Linch
extreta d'aquí

Se senten les sensacions imaginàries?
Desaprenent-aprenent...

22 comentaris:

  1. Deixa-ho anar!!!
    El que quede dins podreix...
    Aire, que vol dir vent.

    Potons

    Josep

    ResponElimina
  2. i aigua, calenteta, també hi ajuda...

    Petooons!

    ResponElimina
  3. "Sento el que no vull i el que vull m'ho he d'imaginar"...L'es sensacions són difícils de controlar, van a la seva, però jo diria que són força reals, però em sembla que això li passa a moltes persones, van i venen!
    Potser cal deixar-les passar de llarg...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. buuuf, però aquestes són ben rares, ni tan sols les sé explicar, i se'm presenten per sorpresa, quan menys m'ho espero, alguns em diuen que pot ser angoixa, ansietat, nervis...no sé, però de tant en tant reapareixen i em giren el món. Per sort, se'n van...sí, cal deixar-les passar...
      Petons pre-nadalencs!

      Elimina
  4. Van y vienen querida y admirada amiga como las olas cuando besan la orilla. Miles de besinos de esta amiga que te desea con inmenso cariño.
    ………(¯`O´¯)
    …………*./ | .*
    …………..*♫*.
    ………, • '*♥* ' • ,
    ……. '*• ♫♫♫•*'
    ….. ' *, • '♫ ' • ,* '
    ….' * • ♫*♥*♫• * '
    … * , • Feliz' • , * '
    …* ' •♫♫*♥*♫♫ • ' * '
    ' ' • . Navidad . • ' ' '
    ' ' • ♫♫♫*♥*♫♫♫• * ' '
    …………..x♥x
    …………….♥

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tienes razón, van y vienen, y hay que aprender a danzar a su ritmo...o aprender a hacer surf!
      Muchos besos y felices fiestas también para ti!

      Elimina
  5. Enganya-les, juga-hi, demostra-lis que tu ets més llesta. Que tu ets qui mana.
    I si et segueixen angoixant, tanca els ulls, respira fons i deixa passar l'onada per damunt del teu cap. Possiblement quan els tornis a obrir ja hauràn marxat.

    Un petó!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pensaré en les teves paraules la pròxima vegada que em visitin - si és que s'atreveixen...-
      Un petonàs!

      Elimina
  6. Que pases unas felices fiestas llenas de alegría.
    ¡Feliz Navidad!
    un abrazo.

    ResponElimina
  7. "Ja s’han refredat. Jo no. La sang segueix calenta i circulant, i em bull quan sento el que no vull, mentre el que vull m’ho he d’imaginar."

    Ay amor meu...Quedat amb això...que tu no et refredes, ets ànima càlida, i tota la resta si. Procura bullir quan sentis el que vols i deixar que la imaginació et faci lliure! Aquest és un gran poder, la imaginació, i tu el tens!!! T'ESTIMO!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Caram! el teu comentari és un bon regal de nadal. Gràcies! Les teves paraules m'arriben, i seguirem bullint, tot i que això no sempre comporti sensacions agradables, i imaginarem, i somiarem, i viurem, i estimarem, clar! Una càlida abraçada!

      Elimina
  8. Potser les paraules et fan la guitza però jo crec que tu ets molt capaç de dominar-les i posar-les al seu lloc. Tens una calidesa que no tothom té, ets intuïtiva i amb molta imaginació. Ja et vaig dir en l'altre post que pots aconseguir el que et proposis. No em vull repetir, així que et diré que continuïs barallant-hi, sempre endavant. Un petó nadalenc.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No són les paraules que em fan la guitza - bé, a vegades sí- però quan vaig escriure aquest post eren unes sensacions les que em putejaven.
      Gràcies per tot el que em dius. Seguiré barallant-m'hi, què hem de fer sinó?
      Petonets!!!

      Elimina
  9. No sé que dir-te perquè hui estic igual que tu... les paraules em molesten.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi no em molesten les paraules, em molesten certes sensacions que ni tan sols sé expressar en paraules...
      Un petonàs i bon nadal, guapa!

      Elimina
  10. les sensacions inexplicables turmenten moltes ments..... ara fa un any era víctima d'un bucle inexplicable de por i angoixa que no sabía per què ni com, ni quan, ni res... sol sabia que no em deixaven ser lliure, no podia viure tranquila.

    Per sort tot passa.... amb treball i consciència tot passa. I si mai torna a venir (que no ho descarto) doncs sabré que pot tornar a passar.

    Petonets bonica! I no et desanimis!

    ResponElimina
    Respostes
    1. això és el que em passa exactament a mi. Per sort, no tan sovint com anys enrere, però de tant en tant, les sensacions tornen a treure el cap.

      Com tu bé dius, passen, i això és el que em dic, però en el seu moment més àlgid els pensaments racionals hi tenen poca cabuda. Tot i així, per sort, passen...

      Un petonàs!

      Elimina
  11. Jo diria que si, la qüestió estaria en saber no donal's-hi protagonisme.

    Bones festes bonica, i una excel.lent entrada al 2013!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, intentar observar-les com si fos una pel.li, com si no anessin amb mi però...em costa distanciar-m'hi. Ja n'aprendre - o desaprendré a sentir-les-!

      Moltes gràcies i igualment. Et desitjo un 2013 ple de bons moments! :)

      Elimina
  12. Aquest ai, que ja hi torno!...i l´angoixa i la por, i el no saber com reaccionar perquè s'aturi...llavors res. Però el temps que hi ets és mal d´empassar i ja no dic res de com explicar-ho.

    Salut i felicitat per a tu, nina dolça.
    Bessets!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tu ho has, el moment en què hi ets immersa...buuuuf!!! no puc ni parlar, però bé, a èpoques n'he tingut molta d'angoixa, ara, mira, em ve a visitar de tant en tant...

      Molta felicitats per tu també.
      Petonets!

      Elimina