divendres, 18 de gener del 2013

Avui en fa 9

Nou anys que vaig sortir i no vaig tornar
Olor a pluja, olor a herba.
Veus. No sé on sóc.
Mal, molt de mal.
Em perdo.
Desperto. Tinc sed.  Molta, però no em deixen beure.
Ja has begut prou aquesta nit, em diuen.
Infern vestit de blanc.
La morfina hi ajuda.
Pensaments que no caminen
Volen però no els puc atrapar.
No puc fer res.
Visc perquè volen, els cables manen.
No sóc una màquina però ho semblo.
La mort m'envolta. Tinc por.
No tinca braços ni cames,tan sols un cap que pensa.
Pensa i sent no haver-se quedat a casa aquella nit.
No és just. Per què?
Peus freds, cor calent. Ales tallades abans de volar.
Una vida que es perd sense morir.
Avui en fa nou...
torno però ja no sóc jo.
Deixar de ser sense ser...
ser sense ser-hi del tot.
Avui en fa nou i sóc...
però no la que havia de ser.
Respiro.
Sento.
Escric.
Creo.
Faig.
Visc.
Sóc...


Sóc com sóc sense ser-hi del tot.
tot i que desitjo,
i és això  el que em retorna a la vida.

30 comentaris:

  1. Bona nit Rachel.
    Jo no et conec, i per tant assumiré el risc d'equivocar-me.
    Però pel dolor que transmeten les teves paraules i sobretot per la força del final del teu escrit, simplement et diré que ets… i tant si ets!
    Ets un cor amb ganes de bategar.
    Ets la capacitat d'emocionar-nos amb la teva sensibilitat.
    Ets i seràs tot allò que tu vulguis ser.
    I, sobretot… ets molt valenta, molt.
    No deixis mai de ser-ho.

    Petons, guapa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies per les teves paraules. No sé si seré el que vulgui ser -he de creue que sí!!!- però m'agrada ser aquí, ara, llegint el que us transmeto que sóc. Emocionant!

      Tot i que t'has oblidat de dir que sóc una mica, com ho diria...contestatàia, que m'agada portar la contrària, i en això de valenta...no ho sé. Simplement visc el què m'ha tocat. Per mi una persona valenta és aquella que decideix fer quelcom tot i saber els riscos que comporta. Jo no vaig decidir viure aquesta situació...no sé si m'explico, hehehe!

      Un petonàs!

      Elimina
    2. D'acord, t'accepto contestatària. Ser-ho implica inconformisme i coratge per afrontar allò que no ens agrada. Així que afegeixo aquest concepte a la llista de coses que ets. Però no treuré el de valenta, ho sento. Algú que afronta una situació difícil amb la determinació que tu ho fas, algú que ho transmet amb la força que tu fas, algú capaç a més de compartir tot això amb tots nosaltres… algú així ha de ser molt valenta… per collons!

      Així que… un petonàs, valenta!

      Elimina
    3. mmm...no sé no sé, et faries creus de les coses que em fan por...

      Elimina
  2. Hola Rachel estimada,
    Ets no aquella imatge que vas projectar al futur i que no te res a veure amb la realitat, ets aquest instant, ets una gran persona amb un immens cor, ets i seràs tot el que et proposis dins de les teves limitacions físiques no et limitis en la resta. Dona al cap als pensaments el lloc que corresponen i no deixis que ells et portin cap a lloc foscos i tristos, ets llum, pura llum només cal que t'ho creguis.
    T'estimo molt
    Anna

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens tota la raó, ja no sóc aquella, però de vegades se'm presenten espurnes dels somnis, costums del passat! Sé que sóc l'aquí i l'ara i que els pensaments tenen una influència directa en el que sento i visc, però de vegades se'm descontrolen...hehee!
      Jo també t'estimo molt, i espero seguir compartint aquesta llum amb tu!!! M'ajudes a veure-la...

      Elimina
  3. Una vegada més les teves paraules han dotat de corporeïtat l'espiritualitat dels sentiments i m'has fet esgarrifar amb la cruesa de la teva realitat.
    Et podria dir que ara és bo de centrar-se en les possibilitats del present, de l'ara, etc, etc, però tu ets massa intel·ligent (i sensible alhora, quin greu em sap, bonica!), per tant no cal... escrius i ho treus i això està bé. Gràcies per compartir-ho amb nosaltres.
    Una abraçada en aquelles parts sensitives del puzzle... =;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. I una vegada més la teva personal manera de comentar em fa somriure.
      El que podries dir-me seria genial, i jo de tan en tant ja ho faig, però ja saps com van aquestes coses...i sí, aquest escrit el vaig fe sense pensa, de fet, l'anava a borrar, però quan vaig veure els preciosos missatges que ja m'havien escrit...el vaig deixar. Suposo que sí, que va bé buidar, i compartir encara més. Gràcies a vosaltres per ser-hi!

      Una altra abraçada per tu! amb totes les parts, no fos cas que les no sensitives se m'enfadin... Muuuaaaas!

      Elimina
  4. Sensacions encara a flor de pell....
    Avui fa 9 anys que vas reneixer, tu ets... clar que sí, molt diferent, però ets. La vida és tan cruel... però em de mirar endavant, somriure malgrat les espasses clavades i intentar viure en pau.
    No et conec de gaire Rachel, però sé que ets una noia única, amb un cor gegant i que li fotràs collons a la vida perquè no queda més remei.
    Una abraçada gegant!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí noia, hi ha sensacions que no s'obliden...tot i que no et pensis, amb el temps el dolor desapareix i te n'oblides de lo malament que ho vas passar, encara que de tant en tant, fas memòria i al·lucines.
      Tots sóm éssers únics, tu també, però moltes gràcies per recordar-m'ho. I sí, a la vida, pit i collons!

      Una abraçadota!!!

      Elimina
  5. Els pensaments potser no caminen però volen dins el teu cap i fins i tot volen dins les paraules. Tens molta força, escrivint se't nota, fes que aquesta força et faci ser qui realment ets. No sé com eres abans, però ara et puc dir que ets algú singular, d'aquelles persones que no saps perquè veus que t'agradaria conèixer i compartir-hi moments. Així que com diu l'Alba, pit i collons, que vals un ou!!! Petonets voladors

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ais...m'encanta el que em dius, però aquesta força és juganera, em fa la punyeta. Les teves paraules no. Doncs jo estaria encantada de compartir alguna estona amb tu, tot és qüestió de trobar el moment ;)

      Pit i collons, sí, m'ho repeteixo unes quantes vegades...hehehe!

      Petonassos!

      Elimina
  6. Només dir-te que...ETS!!!
    Dins del nostre pensament...ets
    Dins del nostre cor...ets
    Dins de les nostres emocions...ets

    ETS, dins de cadascú de nosaltres

    Molts petons

    Josep

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs m'encanta ser-hi.

      Gràcies per deixar-me entrar ;)

      Petooons!

      Elimina
  7. Rachel, un aniversari que et torna a uns moments molt durs, que suposo que et fa mal recordar, però si t'ho mires positivament és l'aniversari d'un tornar a néixer, no tothom té una segona oportunitat...
    I no en dubtis de que ETS, segurament no com esperaves, però conserves els sentiments, el teu cor és ple d'emocions i tens la força d'enfrontar-te al dia dia, i tires endavant i jo t felicito no pels nou anys, sinó pel teu coratge...
    Un petonet per cada una de les coses que ets!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, de vegades ho veig com un final, de vegades com un reneixement, depén de l'humor, què hi farem.
      Però sí, som en tan que conservem la capacitat de sentir, i aquesta, per sort, la conservo i cada dia més.
      Coratge en canvi...no sé jo, com li he dit el Jaume, simplement visc el que em toca.

      Petoooons!

      Elimina
  8. Un escrit ple de força. I tant que hi ets!

    ResponElimina
    Respostes
    1. A vegades a la lluna, a vegades liada amb un pensament, però sí, hi sóc!
      Gràcies!

      Elimina
  9. Dimecres en farà 10 d'un que tampoc havia de ser, caminar, xisclar, abraçar i dir "Tete, deixa". Hi som per deixar petja, per emprenyar i destarotar el destí, per veure com les onades esborren les petjades velles mentre en fem de noves a la platja de la vida.

    Rep una gran abraçada, maca. Tinc espurnes als ulls pensant en tu, en tot...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Precisament avui he anat a la platja, un fil de llum il·luminava les onades, que van i venen. Ha estat preciós. Tot i que no sempre m'enrecordi, val la pena passejar per la platja de la vida. :) M'alegro que el teu també hi sigui!

      Una forta abraçada!!!

      Elimina
  10. Ser-hi, transmetre, oferir, crear, compartir... A mitges o a senceres, però ser-hi al cap i al fi...
    Petonet!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi som! a vegades més, a vegades menys, pero hi som!
      Una abraçada!

      Elimina
  11. "Ales tallades abans de volar", frase dura i descriptiva.
    Bon poema.

    ResponElimina
    Respostes
    1. "ales tallades abans de volar" és el sentia.
      Ara, aprenc a volar sense ales

      Elimina
  12. El que hem estat no ho podem oblidar. Només, si ens fa mal, ens podem abraçar i gronxar nosaltres mateixes dient-nos: "nina, nineta, ja està, ja passa, no tinguis por".
    I així anem avançant pas a pas. La Terra ens subjecta pels peus i ens estira, i els ulls els tenim clavats al cel: això és la vida. Escriu, sobretot, escriu.
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em deixo abraçar, per la Terra i el Cel. Per l'univers, i quan puc i la insPiració em visita, escric.0
      Una abraçada!

      Elimina
  13. Sublimes y profundas letras nos obsequias querida y admirada poetisa. Infinitas gracias por emocionar nuestros sentimientos con ellas. Muchos besinos de esta amiga que te quiere y admira un montón.

    ResponElimina
  14. No borris res que surt del cor, de vegades ens fa mal, així i tot ens ajuda a ser-hi, a sentir, a somiar...i no sé com era na Rachel d'abans, el que si sé és que m'agrades tal com ets ara.

    Aferradetes ben dolces!


    ResponElimina
    Respostes
    1. Ui...si escrivís públicament tot el que em surt...hahaah, mare de deu! Però de vegades, si, deixo obrir una mica la cortina...

      Na Rachel d'abans no era tan diferent, un poc més innocent, menys madura, més joveneta...però en el fons, segueix essent la mateixa! M'agrada que t'agradi !

      Petonets !

      Elimina